Sabies que…? Preguntes i respostes del 6 al 10 d’abril
Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.
És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.
Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.
Animeu-vos a participar-hi!!
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL
PREGUNTA DEL DIA 6 D’ABRIL
La pregunta d’avui del “SABIES QUE…?” va de badalonins il·lustres.
Sabeu qui és el personatge que apareix en aquesta fotografia, autor d’una interessant monografia històrica sobre Badalona?
Bona recerca!
RESPOSTA DEL DIA 6 D’ABRIL
Ja sabeu qui és el personatge misteriós?
Efectivament, es una imatge de l’eclesiàstic, escriptor i membre de la Reial Acadèmia d’Història, GAIETÀ SOLER I PEREJOAN (Badalona 1863-Barcelona 1914)
D’origen humil, era fill d’un corder i va començar exercint aquest ofici, per bé que el va deixar aviat per dedicar-se a la carrera eclesiàstica. Fou ordenat sacerdot l’any 1889, i va dir la primera missa a la parròquia de Sant Josep de Badalona, aleshores amb seu al monestir de la Divina Providència.
Va col·laborar en publicacions badalonines, com El Eco de Badalona i Lo Esparver, i també ho va fer a La Veu de Montserrat, de Vic, i al Diario de Barcelona i El Correo Catalán, de Barcelona. Actiu polemista integrista, l’any 1893 va fundar, amb el també sacerdot Fèlix Sardà i Salvany, El Missatger del Sagrat Cor de Jesús i dirigí La Tradició Catalana. Seguidor de Josep Torras i Bages, identificava Catalunya amb el seny i el cristianisme, i els anys 1906 i 1907 es va posicionar contrari Solidaritat Catalana.
A més de nombroses obres pietoses escrites en català va fer alguna traducció, entre les quals destaca La imitació de Jesucrist, de Tomàs de Kempis, publicada el 1904 i molt reeditada. També va escriure novel·la –com Teresina, 1893–, narració, teatre i algunes monografies.
És l’autor de la primer estudi històric sobre Badalona publicat íntegrament. Es tracta de l’obra Badalona. Monografia historich-arqueologica, escrita en català i publicada el 1890, un treball pioner que es caracteritza per l’ús de diferents fonts i pel rigor en el tractament de les dades, especialment notable dins la historiografia de l’època. L’edició va ser patrocinada per Emili Arnús, que li va regalar un exemplar del llibre al seu pare, Evarist, en el decurs de la festa organitzada a la seva finca de Badalona amb motiu del seu sant (26 d’octubre), l’últim que celebraria el financer i benefactor, que moriria el 2 de desembre d’aquell mateix any 1890. Podeu recuperar la crònica d’aquesta celebració, com sempre, a El Eco de Badalona:
https://www.museudebadalona.cat/pdf/eco/El%20Eco%20de%20Badalona_18901031_044.pdf
Porta el nom de Gaietà Soler un carrer de la ciutat, en concret del barri de Dalt de la Vila.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
Per saber-ne més:
https://www.museudebadalona.cat/wp-content/uploads/Carrer-dels-arbres-3-02.compressed.pdf
PREGUNTA DEL DIA 7 D’ABRIL
Fa 1922 anys, la nostra ciutat va ser testimoni d’un acte polític i social d’una gran transcendència. Sabríeu dir-nos quin?
Demà desvetllarem el misteri! 😉
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 7 D’ABRIL
El 8 de juny de l’any 98 es va oficialitzar un pacte de patronatge entre Quint Licini Silvà Granià i els ciutadans de Baetulo. El document que deixa constància d’aquest fet és la tabula hospitalis, conservada al Museu de Badalona. No hi ha gaires exemples de documents de patronatge sobre bronze: a tot Hispània només se n’han documentat uns 60.
La tabula deixa el testimoni d’un pacte de patronatge que s’estableix entre els habitants de Baetulo i Quint Licini Silvà Granià, un personatge de la classe senatorial vinculat a la ciutat, que va ser prefecte de la costa llevantina i flamen del culte imperial de Tarraco. L’any 106 dC va ser cònsol de Roma amb el seu gran amic i cunyat, Minicius Natalis, oriünd de la colònia de Barcino. Tot i que no està documentat, és molt probable que formés part de l’ordo decurionum de la ciutat.
La tabula estableix un acord de reciprocitat i garanties mútues de protecció entre el senador i la seva nova clientela, els baetulonenses. Aquestes tipus de relacions patró-client sempre es donaven entre un personatge amb un rang socioeconòmic superior i uns altres d’inferiors. Com més clientela tenia un patró, més dignitas, és a dir, més prestigi social, un element imprescindible per ascendir en la carrera política.
Baetulo a finals del segle I dC era una ciutat que estava canviant molt. D’una banda, a causa de la concessió de la ciutadania a través del Ius Latii durant el regnat de Vespesià (69-79 dC), que de segur va comportar grans canvis politicoadministratius, i d’altra banda, pel descens de l’economia des de mitjan segle I dC, que veiem reflectit en la davallada de la producció local d’àmfores i el comerç del vi de Baetulo i de la Laietana en conjunt. Alguns d’aquests canvis es poder observar també en l’evolució constructiva de la ciutat, que comença a minvar, tot i que també hi va haver noves construccions de caire monumental, com la del Teatre o la domus del mateix Quint Licini, una mansió que podria haver tingut més de 2.000 metres quadrats.
És en una estança d’aquesta domus, on l’any 1936, l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó va descobrir la tabula hospitalis. Més tard, el 1957, Josep M. Cuyàs, també arqueòleg local, va documentar la piscina monumental que s’emplaçava al mig del peristil de la casa noble. Aquesta piscina, que ocupa una petita part del gran jardí de la casa, actualment és una extensió del Museu de Badalona anomenada Jardí de Quint Licini, i es pot visitar. A més, en una intervenció arqueològica portada a terme l’any 2011, es va localitzar part del passadís deambulatori i algunes de les estances que obrien al peristil, entre les quals destaca un gran oecus o menjador d’estiu. Un bon exemple d’aquest tipus de peristil es troba a Pompeia, a la casa dels Amorini Dorati. Per saber més detalls d’aquesta casa: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/pompeya-abre-casa-amorcillos-dorados_7689
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
PREGUNTA DEL DIA 8 D’ABRIL
Sabeu qui va projectar el transbordador aeri del port de Barcelona?
No us cregueu tot el que està escrit… la història és plena de personalitats que han estat injustament oblidades. 😉
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 8 D’ABRIL
L’autor del transbordador aeri del port de Barcelona fou l’enginyer industrial i polític Joan Deulofeu i Arquer (Badalona 1899-Bogotà, Colòmbia 1949).
Pertanyia a una família benestant badalonina, que tenia un establiment al carrer de Mar conegut com Ca la Quima Llaunera i posteriorment com a Can Deulofeu. Va treballar per a l’empresa Torras Herrería y Construcciones, en el si de la qual va participar en algunes obres de notable envergadura, com el Mercat Central de València o l’estació de Portbou. La seva obra més coneguda és el transbordador aeri del port de Barcelona des de la Barceloneta fins a Montjuïc, acabada el 1931, que va projectar i dirigir.
Militant d’ERC, va encapçalar la llista d’aquest partit a Badalona a les eleccions municipals i va ser escollit alcalde el gener de 1934. Va tenir com a secretari particular l’escriptor i polític de tendència comunista Andreu Nin, vinculat a la ciutat per la seva tasca de traductor a la badalonina Edicions Proa. Arran dels Fets d’Octubre, Deulofeu va ser suspès i empresonat al vaixell Uruguai. El febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions generals, li fou retornada l’alcaldia, però va dimitir aviat per motius de salut i va ocupar el càrrec Frederic Xifré. Durant la Guerra Civil Deulofeu va tenir responsabilitats a la Comissió d’Indústries de Guerra. Acabat el conflicte bèl·lic, s’exilià, primer a França i després a Amèrica del Sud, on va morir amb la seva esposa en un accident d’aviació.
El 1979 el primer Ajuntament democràtic va donar el seu nom a un carrer de la ciutat, al barri de Can Claris. En aquesta denominació es va voler destacar el seu rol professional i no el polític, motiu pel qual es va optar pel nom d’Enginyer Deulofeu.
El Museu de Badalona conserva els plànols del transbordador de Montjuïc, notable obra d’enginyeria. Cal aclarir que Carles Buïgas, autor de les fonts de Montjuïc, va ser qui va tenir la idea de fer aquest transbordador, però no n’és l’autor, malgrat que així ho diu Viquipèdia, tant en la versió catalana com en la castellana, a l’entrada corresponent a Carles Buïgas Sans.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
PREGUNTA DEL DIA 9 D’ABRIL
“Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encara
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar…”
Reconeixeu el poema de Josep M. de Sagarra al qual Lluís Llach va posar música i veu? És fàcil imaginar que aquests meravellosos versos que lloaven la joventut, el poeta els va escriure en un entorn rural, envoltat de vinyes que s’estenien davant seu fins on els ull es trobaven amb el blau del mar.
Sabíeu que, segons el pedagog i escriptor badaloní Joan Soler i Amigó, és probable que Sagarra escrigués aquests versos inspirant-se en el paisatge que envolta un dels turons més coneguts de Badalona, Montigalà (Mons Aguilar), que apareix en aquesta imatge, i que era propietat de la família Sagarra? Una curiositat que dona encara més valor a un dels espais naturals més emblemàtics de la nostra ciutat. Hi ha, però, un element que l’ha convertit també en un dels símbols badalonins per excel·lència: la creu que corona el turó.
Sabeu quin és el seu origen?
Aquí us deixem l’enllaç per gaudir mentre busqueu del poema de Sagarra cantat per Llach:
https://www.youtube.com/watch?v=D0NM2cDLjdc
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 9 D’ABRIL
La monumental creu de Montigalà, de més de 4 metres d’alçada, es va instal·lar en el marc de les Festes Constantinianes del 1913 com a commemoració dels 1.600 anys de l’edicte de Milà, promulgat el 313 per l’emperador romà Constantí I el Gran i per Licini I, decret amb el qual es posà fi a la persecució del cristianisme.
La tradició, no documentada, explica que la conversió de Constantí al cristianisme es va produir per la influència de la seva mare Helena –santa Helena–, a qui s’atribueix la troballa d’una de les relíquies més importants del cristianisme: la Santa Creu o Veracreu. Una altra versió diu que la conversió de l’emperador es produí quan va tenir una visió de la creu, amb les paraules en grec “Εν Τούτῳ Νίκα” (traduïdes en llatí com a “In hoc signo vinces”, o sigui, “Amb aquest senyal venceràs”), abans de la batalla del Pont Milvio, l’any 312, durant la qual es va enfrontar a l’emperador Maxenci, a qui va guanyar. Segons la mateixa versió, va ser arran d’aquest fet que el crismó (monograma de Crist) esdevingué l’estendard de Constantí i la religió cristiana la seva guia. Difícil d’escatir on es troba la veritat perquè pocs emperadors han alimentat tantes llegendes com el gran Constantí!
Sigui com sigui, el 1913, el pretext de l’aniversari de l’edicte de Milà serví per a la celebració de les Festes Constantinianes, que arreu de la cristiandat reivindicaren el culte a la creu com a testimoni de la fe catòlica. Val a dir que a moltes poblacions se n’instal·laren de similars a la del turó de Montigalà, que s’hi erigí el 28 de setembre d’aquell any.
El cost de la creu, projectada per l’arquitecte Joan Amigó i Barriga i feta en pedra, va ser assumit per Ramon de Sagarra, de Canyet, i la seva dona M. Dolors de Bofarull, a qui pertanyia el turó, tal com es pot llegir a les inscripcions del sòcol que serveix de suport a la creu. El parentiu del poeta Josep M. de Sagarra, nebot dels propietaris, feia que les seves visites a aquesta zona fossin habituals i més tenint en compte que estiuejava ben a prop, a Santa Coloma de Gramenet. Així, podrien haver inspirat –tal i com afirma Soler Amigó– el poema publicat per Sagarra el 1923 en el recull Cançons de rem i de vela.
Un darrer detall: si hem dit que la creu era de pedra, com és que la que hi ha ara és de ciment armat? Bona pregunta! Com tantes coses a casa nostra, aquest monument va patir els efectes de la Guerra Civil, ja que va ser destruïda durant el conflicte. Quan durant els primers anys del franquisme es va reconstruir, es va optar per fer-la en aquest altre material.
PREGUNTA DEL DIA 10 D’ABRIL
L’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona conserva més d’un milió de fotografies, que van des del segle XIX fins a l’actualitat, i que el Museu s’ocupa de documentar, guardar en suports i contenidors específics que n’assegurin la conservació i de posar-les a disposició del públic perquè les pugui consultar i sol·licitar-ne còpies. Avui aprofitem algunes imatges d’aquest fons, concretament de fotos de carrers per convidar-vos a trobar-ne el nom en aquesta sopa de lletres.
Descarregar la sopa de lletres
Molta sort!
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 10 D’ABRIL
Heu reconegut i localitzat els 10 carrers que s’amagaven en aquest festival de lletres?
Descarregar solució de la sopa de lletres: http://ves.cat/es3I
Hi havia els carrers BAILÉN, TORTOSA, ALFONS XII, ALFONS XIII, MORRALLA, BADALONA, ECHEGARAY, VIA AUGUSTA, el Passeig de la SALUT i la plaça de l’OLI.
Aquestes fotos són només una petita mostra del valuós patrimoni gràfic que es conserva a l’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona.
Us recordem que, en aquest mateix web, podeu veure, gaudir i, fins i tot, descarregar-vos, algunes d’aquestes fotos a l’apartat d’àlbums de l’Arxiu d’Imatges:
https://www.museudebadalona.cat/ar…/albums-de-arxiu-imatges/
La primera va ser erigida l’any 1913 en motiu d’unes festes celebrades commemorant un edicte fet a Milà, l’any 313, en el que els cristians eren tolerats. El meu pare hi era present i va anar amb la família doncs vivia davant.