Sabies que…? Preguntes i respostes del 4 al 8 de maig

Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 6 AL 10 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 13 AL 17 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 20 AL 24 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 27 AL 30 D’ABRIL

Aquestes dues fotografies, dels anys 1950, corresponen a una plaça que du el nom d’un alcalde de Badalona. L’espai ha canviat molt.

Sabríeu dir de quin lloc es tracta?

RESPOSTA DEL DIA 4 DE MAIG

Tal i com molts ja heu dit, les fotos corresponen a la plaça de l’Alcalde Xifré.

L’any 1952, arran de la celebració del Congrés Eucarístic, es va desdoblar la carretera amb la construcció d’un segon tram entre el carrer d’en Prim i l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola. Les obres van afectar molts edificis i es van allargar durant anys. Popularment, el nou tram s’anomenava carretera del Bunyol.

PREGUNTA DEL DIA 5 DE MAIG

Avui la cosa va de teatre… Badalona és una ciutat on aquest noble art té molts seguidors. Són nombroses les entitats badalonines que compten -o han comptat- amb un quadre escènic i sala pròpia.

Però sabeu quina va ser la primera sala comercial de teatre que es va obrir a Badalona?

RESPOSTA DEL DIA 5 DE MAIG

La primera sala comercial a la nostra ciutat va el TEATRE BADALONÈS. Inaugurat el 1862, estava situat al carrer del Pinzell —avui de Sant Anastasi—, i ocupava l’edifici que és actualment la seu del Círcol Catòlic.

En aquell escenari actuà per primera vegada, amb 19 anys, l’actor Enric Borràs, que hi va representar l’obra Les joies de la Roser, de Frederic Soler, Pitarra.

Els esgrafiats de la façana del carrer de Sant Anastasi daten del període en què l’immoble estava ocupat pel Centre Nostra Senyora de Montserrat, tal com mostra un dels elements decoratius on es pot llegir el nom d’aquesta entitat. El Centre Nostra Senyora de Montserrat es va instal·lar en aquest edifici a principi del segle XX. Va ser fundat el 1903 per membres de la Joventut Catòlica, formada per persones de posició social acomodada i d’ideologia catòlica i regionalista. El 1914 adoptà el nom de Centre Regionalista, integrat a la Lliga Regionalista. El partit mantingué aquesta seu fins que fou clausurat durant la dictadura de Primo de Rivera. Després del tancament, l’edifici romangué sense cap activitat fins al 1930.

El 1930, el Centre Català, entitat recreativa i apolítica, ubicava la seu a l’antic Teatre Badalonès. El local reunia les condicions idònies per a les activitats que organitzava, com ara balls, concerts i funcions teatrals. El 1933, el president de l’associació va decidir adherir-la a ERC amb l’oposició d’una part dels socis, que es van donar de baixa. D’aquesta escissió va sorgir l’Era. Fins al final de la Guerra Civil (1939) fou la seu del Centre Català d’ERC, que publicava el setmanari Front, portaveu dels Centres Republicans de Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma.

En acabar la Guerra Civil, el Círcol Catòlic, entitat fundada el 1879 s’instal•là a l’edifici, on desenvolupa la seva activitat des de fa 80 anys.

La Secció Dramàtica del Círcol Catòlic es creà el mateix any de la fundació. Les primeres representacions, de caràcter catòlic, es feien durant les festes de Quaresma i Advent. Amb el pas dels anys, la secció es va anar convertint en un dels puntals de l’entitat. En acabar la guerra i disposar, altra vegada, de local, es consolidà la Secció Dramàtica que, a poc a poc, incorporà noves obres sense deixar de representar les de caire religiós. El 1952 s’uniren la secció femenina —creada després de la guerra— i la masculina, i van representar l’obra El gran cardenal, de José M. Pemán. Des de fa anys, la secció de teatre compta amb un grup estable, La Dramàtica, i una programació continuada al teatre de l’entitat. També des de fa anys imparteixen formació amb tallers de teatre per a nens, joves i adults.

PREGUNTA DEL DIA 6 DE MAIG

Quina va ser la primera excavació arqueològica, amb voluntat científica, que es va fer a la ciutat de Badalona?

El dibuix és una bona pista que ja correspon a un fragment dels mosaics localitzats durant aquesta primera excavació arqueològica.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 6 DE MAIG

La CASA DELS DOFINS, al carrer Lladó, 45, va ser la primera intervenció arqueològica que es va fer, i va tenir lloc a l’abril de l’any 1927.

És la primera vegada que tenim registrada una intervenció arqueològica amb l’objectiu científic de documentar i estudiar les restes aparegudes. Des de mitjan segle XIX, van anar repetint-se les notícies de troballes arqueològiques a la nostra ciutat. En són bons exemples els reculls que en fan Mn. Gaietà Soler, i més tard, Josep M. Cuyàs, en les seves respectives obres sobre la història de Badalona, però aquelles intervencions no estaven fetes amb mètodes científics.

La primera notícia del descobriment de la casa romana que avui coneixem com a Casa dels Dofins va aparèixer al setmanari Aubada, del Círcol Catòlic, el 7 de maig de 1927, i podeu llegir-la aquí: http://ves.cat/etQL

La notícia d’una troballa en construir un habitatge al carrer Lladó va arribar al Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que va fer una campanya d’excavació en la qual van intervenir Josep de C. Serra Ràfols, Josep Colominas i Pere Bosch Gimpera. L’any 1932, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va editar un fascicle sobre aquella intervenció, signat per Serra Ràfols, que trobem transcrit al volum III de l’obra Història de Badalona, de Josep M. Cuyàs i Tolosa.

S’excavà una superfície de 300 m2 i es va descobrir la part més noble de la casa, on es conservaven els mosaics que, un cop acabada la intervenció, van ser arrencats i dipositats al Museu Arqueològic Provincial de Barcelona, ja que Badalona encara no tenia cap museu. L’excavació es va cobrir de terra i, al solar, s’hi van construir cases.

L’any 1985, en tirar a terra aquelles cases de principi del segle XX per fer-hi un bloc nou, el solar es va poder excavar en extensió –en una superfície de 450 m2 aproximadament– i es va preservar l’espai perquè el públic el pogués visitar. No va ser fins al 1996 que s’hi va reinstal·lar algun dels mosaics traslladats, i finalment el 2008, un cop museïtzada, la casa es va obrir definitivament al públic.
https://www.museudebadalona.cat/act/casa-dels-dofins/

PREGUNTA DEL DIA 7 DE MAIG

Avui parlarem una mica de tradició però també de curiositats. Tots hem sentit i utilitzat moltes vegades l’expressió “Això s’acabarà com el rosari de l’aurora”, oi? Però sabeu quin és l’origen d’aquesta expressió que utilitzem quan intuïm que una cosa acabarà malament?

RESPOSTA DEL DIA 7 DE MAIG

El rosari de l’aurora és una pràctica devocional que avui dia encara celebren parròquies d’arreu el primer diumenge de maig (Roser de Maig) i durant els primers dies d’octubre. Especialment arrelada a la Badalona dels anys cinquanta del segle passat, aquesta tradició mariana, que començava a l’alba (a l’aurora),consistia en la celebració d’una processó durant la qual es cantava el Sant Rosari. El rosari, anomenat també el saltiri de Maria, oració creada el segle XII i popularitzada pels monjos cistercencs, commemora vint misteris (quinze en la forma tradicional) de la vida de Jesucrist i de la Mare de Déu, i consisteix a resar, després de l’enunciat de cada misteri, un Parenostre, deu avemaries i un glòria al Pare.

La devoció al Roser i el culte a la seva Mare de Déu, encara present a la nostra ciutat, va ser promulgada pel Papa Grerori XIII per commemorar la victòria cristiana davant les forces de l’Imperi otomà a la batalla de Lepant (1571), combat que potser recordem perquè va ser on l’universal Miguel de Cervantes va perdre la mobilitat de la mà esquerra -cosa que li va valer el conegut sobrenom d’el manco de Lepanto. A partir d’aquesta data van començar a aparèixer arreu confraries del Roser, les responsables de fomentar el costum de resar el rosari de l’aurora.

De moment, doncs, tot sembla que acaba bé, si més no per a tothom menys per a Cervantes. Aleshores on neix la vinculació del rosari de l’aurora amb la idea de que quelcom acabarà malament?

La raó cal buscar-la anys més tard, a l’època de la revolució liberal del 1868 a Espanya, a l’anomenada la Gloriosa, que va marcar l’inici d’un període de llibertats democràtiques (sexenni democràtic, 1868-1974). En aquells anys de creixent influència política tant de la petita burgesia com del moviment obrer, l’Església es va esforçar per seguir donant mostres de la seva influència sobre la població. Una de les exhibicions recurrents eren les resades col·lectives de rosari en públic. Tot i que aquella manifestació de devoció popular havia estat habitual en altres èpoques, en aquell moment, enmig d’una atmosfera de marcat sentiment anticlerical, aquestes mostres van acabar provocant tota mena d’aldarulls que, sovint, van degenerar en autèntiques batalles campals entre els devots religiosos i els agitadors. D’aquí l’encert de la dita que van immortalitzar el pintor del romanticisme Eugenio Lucas Velázquez, i el costumista José Garcia Ramos.

Fins aquí l’explicació de l’origen d’aquesta expressió, sinònima de la que fan servir al Priorat, “va acabar com la comèdia de Falset, que començà a les vuit i s’acabà a les set”. Aquesta, però, és una altra història.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Processó del rosari de l’aurora al carrer de Fluvià, quan encara hi havia el conducte que repartia aigua a les terres de la Torre Vella. Dècada dels cinquanta. (MB. Arxiu Josep M. Cuyàs)

PREGUNTA DEL DIA 8 DE MAIG

Avui recuperem la nostra sopa de lletres del divendres que la setmana passada no vam fer amb motiu de la festa de l’1 de maig. I us tocarà fer memòria o buscar una miqueta perquè el repte consisteix en localitzar 10 noms de masies badalonines desaparegudes.

Us hi animeu?

Descarregar la sopa de lletres

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 8 DE MAIG

Bon dia i bon Sant Anastasi, patró de Badalona!

Heu trobat els deu noms de masies desaparegudes que hi havia a la sopa de lletres?