Sabies que…? Preguntes i respostes del 27 al 30 d’abril
Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior. Aquesta setmana, excepcionalment, divendres no hi haurà pregunta ja que coincideix amb la festivitat de l’1 de maig.
És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.
Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.
Animeu-vos a participar-hi!!
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 6 AL 10 D’ABRIL
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 13 AL 17 D’ABRIL
CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 20 AL 24 D’ABRIL
PREGUNTA DEL DIA 27 D’ABRIL
Bon dilluns!
Avui és 27 d’abril, la festa de la “Moreneta” i com no podia ser d’altra forma, us plantegem una pregunta relacionada amb aquesta popular marededéu.
Sabeu a quina casa de Badalona, catalogada com a patrimoni de la ciutat, es troba aquest panell de rajoles dedicat a la Verge de Montserrat?
No patiu si no ho sabeu i no podeu anar per causa del confinament a passejar-vos per la ciutat per buscar-ne la resposta, ja sabeu que demà mateix en aquesta pàgina i al nostre web hi trobareu la solució! 
RESPOSTA DEL DIA 27 D’ABRIL
PREGUNTA DEL DIA 28 D’ABRIL
En aquesta magnífica estela d’època ibèrica que conservem al Museu de Badalona, hi apareixen dos elements estretament relacionats amb un culte gairebé tan antic com la pròpia humanitat. Sabeu a quin culte ens referim?
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 28 D’ABRIL
La resposta de la pregunta d’ahir és el culte al sol i a la lluna.
Des dels inicis de les civilitzacions, el sol i la lluna han esdevingut elements que han marcat la vida dels humans: el sol és l’astre rei que il·lumina el dia, i la lluna, la reina de la nit que ens empara enmig de la fosca.
La cultura ibèrica sacralitzava i venerava elements de la natura com els boscos, les aigües, les coves, les muntanyes… els fenòmens atmosfèrics i, també, aquests dos astres que apareixen sovint a les esteles funeràries, probablement fruit de la influència de la cultura grecoromana.
L’estela que apareix a la imatge, trobada als anys cinquanta en enderrocar la masia de Can Peixau, de Badalona, és un magnífic exemple d’aquest culte. Es tracta d’una peça ibèrica, tot i que ja d’època romana, atès que es pot datar a final dels segle II-principi del I aC. A la part superior d’aquesta peça hi ha una línia escrita en grafia ibèrica, i a sota es veuen tres llances verticals amb una esvàstica –un altre símbol antic– a la dreta. A la meitat inferior apareix la representació de la lluna creixent i del sol com una roseta de sis puntes encerclada.
Un altre testimoni destacat del culte al sol a Badalona, però ja pertanyent a la cultura romana, es va documentar a principis del segle XX al turó de Montigalà. A la part alta, orientada a sol naixent, es va trobar una inscripció romana gravada a la roca que es va extreure el 1927 pel perill de destrucció i des d’aleshores es conserva al MAC-Barcelona. La inscripció diu: Soli d(eo) Sacrum A.P. Abascantus, és a dir, A.P. Abascantus dedica al déu Sol aquest altar (?) sagrat. Pel tipus de lletra, es va datar al segle II dC.
Aquesta inscripció testimonia la important penetració dels cultes orientals a la ciutat i al territori de Baetulo, on ja vam veure el culte a Isis. En un principi, les funcions solars estaven dividides entre Hèlios i Apol·lo, però finalment Hèlios guanyà importància fins a substituir-lo completament com a divinitat identificada amb el sol. Hèlios, a qui es representa com un jove coronat amb l’aureola solar, conduïa un carro tirat per animals i cada dia recorria el cel fins a l’Oceà, on desapareixia, moment en què es feia de nit. Com a déu de la llum, amb el pas del temps se l’anomenà Sol invictus. Al Museu de Badalona conservem algunes llànties amb la seva representació (així com amb la de la deessa Selene, identificada amb la lluna). Alguns estudiosos veuen en el seu culte l’inici del pas cap al monoteisme, on un sol déu és creador i llum per a l’home.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
Llàntia amb el símbol del Sol invictus. Museu de Badalona
Inscripció dedicada al déu Sol, al turó de Montigalà
PREGUNTA DEL DIA 29 D’ABRIL
Avui, 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, i la nostra pregunta, com no podia ser d’altra forma, va d’aquest noble art.
Concretament us volem demanar si coneixeu el nom de la ballarina, que apareix en aquesta imatge tan suggeridora, una artista criada a Badalona que adquiriria una gran popularitat durant la dècada dels anys vint del segle passat.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
RESPOSTA DEL DIA 29 D’ABRIL
L’artista que s’amaga rere el vel -i que molts de vosaltres ja havíeu descobert- és ÀUREA DE SARRÀ, nom artístic d’Àurea Serra i Adrià (1889-1974).
Fou una ballarina innovadora que gaudí d’una gran popularitat, sobretot a la dècada dels anys vint del segle passat. Comparada sovint amb artistes de la talla de Sara Bernhardt (1844-1923), Isadora Duncan (1878-1927), Tórtola Valencia (1882-1955) o Ida Rubinstein (1883-1960), Sarrà va triomfar arreu amb la seva peculiar visió de la dansa, inspirada en el món clàssic de Grècia i Roma. Els seus cants plàstics –tal i com ella els anomenava– d’expressions musicals i poètiques la van portar als principals escenaris europeus i van donar peu tant a grans elogis com a crítiques ferotges.
Va néixer a Barcelona l’any 1889, fruit d’una relació extramatrimonial de la seva mare, Emília Adrià i Serra, que havia estat parella del ric farmacèutic Josep Sarrà i Català (1821-1877), i des de l’any 1891 va passar a residir a Badalona. La seva mare, que es va casar aquell any amb José Val, va decidir deixar-la sota la tutela de la parella formada pel mestre Josep Batlle Solà, àlies Picafoc, i Rosa Arquer. La casa on vivia el matrimoni, que feia també les funcions d’escola, es trobava al número 78 del carrer d’en Lluch (actual Canonge Baranera), de Badalona. Aquí és on residiria Àurea fins a l’any 1910 quan, arran de la mort del seu pare adoptiu, es traslladà a viure a Barcelona. Seria en aquesta ciutat on començaria, de forma autodidacta, la seva carrera artística com a ballarina.
Segons l’historiador Josep M. Cuyàs, pocs anys després d’haver marxat de Badalona, l’Àurea va tornar a la ciutat per presentar als seus antics convilatans, al teatre Picarol, la seva proposta artística, però d’acord amb el testimoni del mateix Cuyàs, sembla que l’espectacle no es va acabar d’entendre. Anys més tard, el 1927, la noia de Can Picafoc –com la coneixien els badalonins– tornaria a actuar a la nostra ciutat, però aquesta vegada ja venia convertida en una artista de fama internacional, admirada i ovacionada tant en els grans teatres europeus com en els escenaris de llegenda d’Egipte i Grècia (Luxor, Karnak, el temple de Dionís d’Atenes, Delfos…), on la ballarina trobava la font d’inspiració.
Podeu recuperar la història de la relació d’Àurea de Sarrà amb Badalona, en aquest article de la revista el Carrer dels Arbres: http://ves.cat/etG6
Àurea de Sarrà. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs
Retrat d’Àurea de Sarrà. Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre
PREGUNTA DEL DIA 30 D’ABRIL
Demà és 1 de maig, el Dia Internacional dels Treballadors.
Sabeu quin any se celebrà per primera vegada el Primer de Maig a Badalona?
RESPOSTA DEL DIA 30 D’ABRIL
La celebració del Primer de Maig, com a jornada reivindicativa i de lluita de la classe treballadora, a Badalona, va tenir lloc per primera vegada el 1890.
A Badalona el sindicat de les Tres Classes de Vapor, que agrupava treballadors de la indústria tèxtil –jornalers, teixidors i filadors–, va impulsar amb altres societats obreres de corders, vidriers, fusters, paletes i forners la celebració d’aquesta jornada amb l’organització d’un míting en què es va plantejar la reivindicació de la jornada laboral de 8 hores, la prohibició de treballar als menors de 14 anys i la jornada de 6 hores dels 14 als 18 anys. També es plantejava el descans de 36 hores setmanals i la supressió del pagament en espècies, pràctica habitual a l’època. El míting va acabar amb una manifestació que va congregar uns 4.000 obrers.
A l’última dècada del segle XIX els mítings del Primer de Maig se celebraven al Teatre Zorrilla o a l’Espanyol. La reivindicació principal va continuar sent la jornada de 8 hores, i al final del dia s’enviaven telegrames amb aquesta reivindicació al president del Consell de Ministres, però la implementació de la 8 hores no va ser acceptada fins al 1919.
La crònica d’aquell primer 1 de maig a Badalona la tenim de la mà d’ El Eco de Badalona:http://ves.cat/etK0
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!