Sabies que…? Preguntes i respostes del 20 al 24 d’abril

Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 6 AL 10 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 13 AL 17 D’ABRIL

 

PREGUNTA DEL DIA 20 D’ABRIL

Comencem aquesta setmana parlant d’arqueologia i de l’antiga ciutat romana de Baetulo. No ho podem evitar, ja sabeu que és una de les nostres debilitats

Durant les obres de construcció de l’estació Badalona Pompeu Fabra, es va descobrir part d’un centre terrisser de grans dimensions, però sabeu QUÈ S’HI PRODUÏA?

Com sempre, us recordem que aquest joc es planteja com un petit repte personal, no cal que ens envieu les vostres respostes, només que demà comproveu en aquesta pàgina o en el nostre facebook si heu endevinat o no la resposta.

 

RESPOSTA DEL DIA 20 D’ABRIL

Ahir dilluns, 20 d’abril, us demanàvem si sabíeu què es produïa al centre terrisser d’època romana que es trobà durant la construcció del metro Badalona-Pompeu Fabra, la resposta era ÀMFORES DE VI! Tot i que també s’hi feien, en menor mesura, llànties i materials per a la construcció per tal d’aprofitar al màxim la productivitat dels forns. Aquest era un fet habitual en època romana.

El centre terrisser va ser descobert durant les obres d’excavació del túnel d’accés i de l’estació del metro de Badalona-Pompeu Fabra, els anys 2007-2008, quan es va excavar arqueològicament una superfície aproximada de 4.300 metres quadrats. Les obres de prolongació de la línia del metro entre Pep Ventura i Pompeu Fabra van permetre conèixer un sector suburbial de la ciutat romana de Baetulo, situat fora de la muralla. Es van documentar un total de set fases d’ocupació amb un cronologia que s’iniciava al primer quart del segle I aC i la acabava a mitjan segle II dC.

Un dels elements més rellevants va ser la terrisseria que va funcionar entre el 40 aC i el primer quart del segle I dC. Aquest moment coincideix amb la gran expansió del vi laietà cap als mercats extrapeninsulars com la Gàl·lia (actual França) i la frontera o limes germànic. Montserrat Comas, des del Museu de Badalona, ja va estudiar aquest període tan important de la producció i comercialització del vi a Baetulo en nombrosos treballs.

A la figlina (fàbrica d’àmfores) de Pompeu Fabra es van excavar fins a 6 forns en bateria i altres elements del procés de producció d’àmfores, com pous, dipòsits d’aigua, basses de decantació, etc. i és el complex terrisser més gran, a dia d’avui, de la Laietana. La producció era majoritàriament d’àmfores Pascual 1, molt presents a la ciutat de Baetulo i associades a la producció del conegut personatge Marcus Porcius, i en menys quantitat d’àmfores Dressel 2-4, que també eren destinades a la comercialització del vi.

A l’exposició permanent del Museu dedicada a la ciutat romana es poden veure diversos elements provinents d’aquesta excavació, entre els quals destaca la rèplica d’un dels pous d’aigua utilitzats per a la terrisseria.

Si voleu conèixer més detalls sobre aquesta intervenció arqueològica, no us perdeu aquest article de la revista el Carrer dels Arbres: http://ves.cat/etpS

Fotos: diferents aspectes de l’excavació de la figlina de Badalona-Pompeu Fabra.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

 

PREGUNTA DEL DIA 21 D’ABRIL

Aquesta obra que apareix a la imatge, titulada Ajuda’m (acrílic sobre tela, 195 x 520 cm) es pot veure al vestíbul de l’edifici El Viver, de l’Ajuntament de Badalona.

Sabeu qui n’és l’autor?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

RESPOSTA DEL DIA 21 D’ABRIL

L’autor és Josep Cifuentes Uclés (Badalona 1952-La Roca del Vallés 2013), conegut com a Uclés. Va ser pintor, il·lustrador i escultor, format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Badalona i a la Universitat de Barcelona.

El 1978 va ser seleccionat per a l’exposició d’art català contemporani Seny i Rauxa, presentada al Centre George Pompidou de París, i l’any següent va participar en la col·lectiva Europa 79, celebrada a Stuttgart.

Va desenvolupar una brillant carrera internacional: a banda d’exposar a Barcelona, ho va fer a París, Milà, Brussel·les, Amsterdam, Los Ángeles…, i la seva obra es pot trobar en col·leccions privades i públiques de diversos països.

Va fer també escultures i va col·laborar amb altres artistes com a il·lustrador de llibres i cobertes de discs, així com a creador d’escenografies i vestuari.

La seva obra ha estat objecte de diversos llibres i catàlegs. Entre els crítics i escriptors que han parlat de la seva obra, cal citar Glòria Bosch, M. Mercè Marçal, Julià de Jòdar, Vicenç Altaió, Sam Abrams i Matthew Tree.

Sempre va mantenir relació amb el Museu de Badalona (hi havia fet la primera exposició), on el 1987 va presentar la mostra itinerant Històries d’olors, amb 19 obres sobre paper inspirades en moments diferents de la història de la ciutat que van ser adquirides pel Museu. Més endavant, el 2006, va fer-hi una altra exposició acompanyada d’un catàleg, amb el títol Manual de supervivència en una gran ciutat. Poc temps després l’Ajuntament li va adquirir l’obra Ajuda’m que ara es pot veure al vestíbul del Viver, i que ens mostra el món oníric i surrealista tan propi i característic de l’artista.

L’any 2014, ja mort l’artista, l’Ajuntament de Badalona i el Museu de la ciutat, en col·laboració amb el Museu de Granollers, li van dedicar una exposició retrospectiva, que va ser comissariada pel crític d’art i poeta Vicenç Altaió i que va anar acompanyada de la publicació d’un llibre. La mostra va tenir lloc a la sala d’exposicions del Centre Cultural El Carme, que just aleshores es va batejar com a Sala Josep Uclés.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Can Miravitges
El menjar de les presses

 

PREGUNTA DEL DIA 22 D’ABRIL

Sabeu qui és l’autor d’aquesta escultura, situada en una font, en un cèntric carrer de Badalona?

És, sens dubte, la més viatgera de la nostra ciutat. Us atreviu a dir-nos a quants llocs diferents ha estat instal·lada?

Sort en la recerca!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

 

RESPOSTA DEL DIA 22 D’ABRIL

L’escultura és de Josep Campeny Santamaria (Igualada 1858-Barcelona 1922), basada en una obra titulada Dos vailets del carrer saltant l’un sobre l’altre, coneguda també per altres títols en castellà (Dos muchachos callejeros saltando el uno sobre el otro, Jugando al paso, o Salta cabrillas), ja que la va presentar a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid el 1881, quan hi va participar per primer a vegada.

Format a Llotja de Barcelona, Campeny va fer nombroses exposicions a la Sala Parés, va participar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, a les de Bellas Artes de Madrid en diverses ocasions i també en altres celebrades a l’estranger, com Chicago, Atenes o Budapest. Les seves escultures abracen diferents gèneres: des de figures pintoresques de la vida quotidiana, com la de Badalona, fins a personatges mitològics, religiosos o peces funeràries. Es poden veure obres seves a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Cardona o Montserrat. Un detall curiós de l’autor és que era nét de l’escultor Damià Campeny (Mataró 1771-Barcelona 1855) i avi del també escultor Xavier Medina-Campeny (Barcelona 1943).

L’escultura de Badalona decorava una font situada a la confluència del carrer de Mar amb la Rambla, i es va inaugurar el 14 d’agost del 1921 durant la Festa Major. Després ha tingut altres ubicacions: a la mateixa Rambla entre els carrers del Carme i de la Mercè; novament al punt de trobada del carrer de Mar i la Rambla; al passeig Marítim, just al costat del pas subterrani que va del carrer de Mar a la platja, i finalment, a la cruïlla entre la Rambla i el carrer d’en Prim on es troba actualment.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

PREGUNTA DEL DIA 23 D’ABRIL

L’any 1976, durant les obres d’obertura del carrer de Pujol, l’arqueòleg del Museu Francesc Tarrats va documentar un tram d’un conducte d’aigües subterrani d’època romana.

Sabeu quin ús havia tingut 40 anys abans d’aquesta seva descoberta?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

RESPOSTA DEL DIA 23 D’ABRIL

El 1976 es va projectar un nou carrer al barri de Dalt de la Vila que permetria allargar el carrer de Lladó fins a l’avinguda del President Companys. Fins a aquell moment, el carrer finalitzava al seu encreuament amb el carrer de Sant Felip i d’en Rosés, on s’iniciava el passatge de Pujol que donava accés a les cases del segle XVIII. Un desnivell natural no en permetia la continuïtat i s’acabava en un cul-de-sac.

Durant els treballs d’obertura del carrer, un petit equip d’arqueòlegs, dirigits per Francesc Tarrats, va poder documentar algunes estructures, entre elles el conducte d’aigües, que quedà al descobert. Però no va ser una troballa insòlita, atès que 39 anys abans ja havia sigut descobert.

L’any 1937, al pati de la primera casa del carrer de Sant Felip i d’en Roses, es va iniciar l’excavació d’un refugi antiaeri per als veïns d’aquells carrers. Quan tot just s’havia començat l’excavació, hi va aparèixer una conducció d’aigua romana que seguia un pendent lleuger muntanya-mar i que entrava dins l’hort d’una finca al número 33 del carrer de Fluvià tal com explica Josep M. Cuyàs. Es diu que la família l’havia utilitzat com a refugi antiaeri, un fet freqüent al barri de Dalt de la Vila, on tenim constància de la utilització dels hipogeus amb aquesta mateixa finalitat.

Els hipogeus són galeries subterrànies excavades en el sòl natural, acabades en forma circular, i també s’anomenen fresqueres, ja que normalment es feien servir per a la conservació dels aliments. En tenim documentats diversos al barri de Dalt de la Vila, i són també freqüents a les masies, tant de Badalona com del Maresme i altres indrets.

Pel que fa al conducte d’aigües romà, el Museu el va obrir per primera vegada al públic a mitjan dècada dels noranta del segle XX, però no va ser fins a l’any 2008 que es va dotar l’espai de la museografia que avui dia es pot veure.

D’aquest conducte en coneixem un tram de 92 m, 38 dels quals visitables. Va ser construït en època d’August o de Tiberi (primer quart del segle I dC) i amortitzat en època flàvia (finals del segle I dC). Està situat al NO de la ciutat romana i seria paral·lel a un dels seus cardines o carrers en direcció muntanya-mar. La coberta està feta amb volta de canó que arrenca de dos murs laterals de 50 cm d’amplada fets amb pedres de grandària mitjana lligades amb morter de calç. El paviment presenta un sòl d’opus signinum de 20 cm d’espessor amb un pendent del 7% en sentit descendent cap a mar. El conducte té una amplada d’1,30 m i una alçada màxima d’1,50 m. Està dotat d’un registre a la part central que servia per fer-hi manteniment, i té tres conductes menors, un orientat a llevant i dos a ponent, situats a diferents alçades.

Podeu llegir l’article sobre els resultats d’aquelles excavacions del 1976 en aquest enllaç a la revista AMISTAD: http://ves.cat/etv5

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

PREGUNTA DEL DIA 24 D’ABRIL

La sopa de lletres que us proposem per aquest cap de setmana ens porta a redescobrir com eren les “domus” (cases) en època romana.

Sabríeu trobar els 10 espais d’una casa romana en aquesta sopa?

Ja us avisem que haureu de recuperar els apunts de llatí!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

DESCARREGAR LA SOPA DE LLETRES

RESPOSTA DEL DIA 24 D’ABRIL

Els espais de la casa romana que hi havia a la sopa de lletres del divendres eren:

ATRIUM (un espai obert en la seva part central, però cobert la resta. Era la zona de recepció dels convidats i clients, i a la vegada feia de zona de pas i distribuïdor de la casa);
OECUS (gran sala, oberta al jardí, que solia utilitzar-se com a menjador d’estiu);
CUBICULUM (dormitori);
TRICLINIUM (menjador, amb portes, que conduent a habitacions annexes auxiliars de l’activitat del menjador);
TABLINUM (despatx i sala de recepció dels clients);
IMPLUVIUM (en un primer moment cisterna que recollia l’aigua de la pluja que entrava a través de l’obertura del sostre anomenada compluvium, posteriorment estany situat al centre de l’atri);
ALA (sala lateral o auxiliar de la casa);
HORTUS (part del peristil que pot tenir una ordenació més agrícola, amb arbres fruiters, plantes comestibles o aromàtiques).
PERYSTILUM (jardí obert i porxat, on sovint la vegetació s’ordena a partir d’estanys, parterres i camins);
FAUCES (passadís que condueix de la porta d’entrada de la casa a l’atri)

Algunes d’aquestes habitacions les podeu veure –en condicions normals- museïtzades a la Casa dels Dofins, la domus romana del Museu de Badalona.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *