Sabies que…? Preguntes i respostes 30 de març al 3 d’abril

Des de ja fa uns dies, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

PREGUNTA DEL DIA 30 DE MARÇ

Comencem el nostre “Sabies que…?” de la setmana recordant a un dels personatges més cèlebres del teatre català: el pastor Manelic, de l’obra Terra Baixa d’Àngel Guimerà (1845-1924).

El Museu atresora entre els seus fons l’escultura que apareix a la imatge, on es veu l’actor badaloní Enric Borràs (1863-1957) caracteritzat com a Manelic. L’autor d’aquesta escultura en va fer una altra molt similar, de mida natural, que es pot veure a Barcelona.

Sabeu a quin escultor ens referim?
#museusacasa #Museubdnquiz

RESPOSTA DEL DIA 30 DE MARÇ

L’autor d’aquesta obra és Josep Montserrat Portella (1864-1923), escultor format a Llotja, on va ser professor entre 1901 i 1923, any de la seva mort. Va participar en exposicions d’art a Barcelona, Madrid, Bilbao i París. En aquesta darrera ciutat, va participar a l’Exposició Universal del 1900, delegat per la Diputació de Barcelona. També va col•laborar com a escultor amb la Foneria Masriera i Campins. D’estil realista, va tractar sobretot la figura humana, i va destacar pel caràcter expressiu de les seves obres.

L’obra que conserva el Museu de Badalona, del 1905, va ser donada per la família Bofill, emparentada amb Enric Borràs i productora de l’anís Manelic, que reproduïa a l’etiqueta la imatge del conegut actor caracteritzat d’aquest personatge.

L’altra escultura de Manelic que va fer Josep Montserrat Portella en aquest cas, però, de mida natural, es pot veure als Jardins de la Fundació Joan Miró de Barcelona, al parc de Montjuïc. El monument, inaugurat l’any 1909, es va erigir per iniciativa de l’autor teatral Ignasi Iglésias com a homenatge a l’autor de “Terra Baixa”, Àngel Guimerà.

Us deixem algunes altres dades curioses sobre aquest “altre Manelic” per si, quan ja no hi hagi confinament, voleu acostar-vos a veure’l:

http://www.endrets.cat/…/monument-a-manelic-parc-de-montjui…

Serà una forma singular de resseguir el testimoni que ha deixat Enric Borràs arreu. Un llegat que també podeu recuperar a la magnífica biografia El gran Borràs. Retrat d’un actor de Francesc Foguet i Isabel Graña, editat pel Museu de Badalona l’any 2007.

#museusacasa #Museubdnquiz

PREGUNTA DEL DIA 31 DE MARÇ

Avui us proposem tot un repte, ateses les actuals circumstàncies de confinament, perquè el que volem és que us “passegeu” per Badalona! Això sí, de forma virtual que nosaltres estem molt a favor del #joemquedoacasa!

Busquem a quin carrer de la nostra ciutat es troba aquest edifici, de propietat municipal, que té l’escut de Badalona sense corona!

Afortunadament avui en dia comptem amb eines que ens permeten resseguir els carrers de la nostra ciutat sense sortir de casa, tot i això us donarem una pista: porta el nom d’un metge i polític barceloní especialitzat en psiquiatria que arribà a presidir la Societat de Psiquiatria i Neurologia entre els anys 1915 i 1917.

#museusacasa #Museubdnquiz

RESPOSTA DEL DIA 31 DE MARÇ

L’edifici que apareix a la imatge està situat al NÚMERO 5 del carrer de MARTÍ I JULIÀ.

Es va construir per allotjar un pou d’abastament d’aigua amb una bomba de 10 hp que podia elevar 1.500 l/minut. L’aigua s’havia de destinar a servei d’incendis, reg de carrers i neteja de clavegueres. A l’edifici també hi havia un espai dedicat a garatge.

La corona que hi havia a l’escut de Badalona original probablement es va arrencar arran de la proclamació de la República el 14 d’abril del 1931.

Aquí teniu l’enllaç que us portarà directament fins a la porta de l’edifici:

http://ves.cat/esOA

També aprofitem per recordar-vos que podeu consultar el llibre Tots els carrers de Badalona, una obra de gran utilitat per conèixer les històries que s’amaguen darrere del nomenclàtor municipal.

I no volem pas acabar sense recomanar-vos una altra visita virtual, en aquest cas a la galeria de metges catalans, on podreu descobrir la biografia i les obres de Domènec Martí i Julià

#museusacasa #Museubdnquiz #joemquedoacasa #sabiesque

PREGUNTA DEL DIA 1 D’ABRIL

Malgrat tot, el calendari avança inexorable… I avui comença el mes d’abril! Com moltes altres coses de la nostra cultura, el calendari també està carregat d’influència romana…

Sabeu quin és l’origen d’aquest mes?

Us recordem que el joc es planteja com un petit repte personal, que resoldrem demà, i que no cal que ens envieu les respostes.

Gràcies per jugar amb nosaltres!

#museusacasa #Museubdnquiz #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 1 D’ABRIL

APRILIS és el nom llatí que els romans van donar al segon mes del seu calendari, que per ells començava el mes de març. Tot i que hi ha diferents teories sobre l’origen del nom, sembla que la més estesa és la que l’assimila amb el verb llatí APRIRE (obrir) perquè és en aquest moment de l’any quan, amb l’arribada de la Primavera, la natura germina i floreix, és a dir, s’obre. Una segona teoria diu que el nom ve del déu etrusc APRUS, que es va convertir en el terme aphrós grec, que significa escuma. I, recordeu que és precisament de l’escuma del mar que va néixer la deesa de l’amor Aphrodita (Afrodita), la Venus romana, a qui estava dedicat aquest mes.

Durant tot l’abril s’oferien celebracions i ofrenes a aquesta deesa de l’amor i la bellesa que tantes vegades hem vist representada per escultors i pintors al llarg de la història, sovint acompanyada d’un dofí. Per nosaltres cap representació és tan bonica, però, com l’escultura de marbre d’aquesta deesa que conservem al Museu de Badalona, una de les més importants i representatives de la Catalunya romana: LA VENUS DE BADALONA!

Sabem que el dia 1 d’abril els nostres ancestres romans celebraven les festes de la Fortuna Virilis i la Venus Verticordia. A la primera, totes les dones es banyaven nues als banys/termes dels homes (sense homes, es clar!). I després marxaven a oferir encens a la deessa, perquè d’aquesta manera li demanaven una bona i fèrtil relació conjugal o extraconjugal (hi anaven totes les dones sense diferència de classe social). Segurament podem imaginar-nos-les fàcilment, només fent una ullada a la meravellosa DAMA OFERENT que també conservem al Museu de Badalona.

En la celebració de la Venus Verticordia també s’adorava a Venus, però d’una altra manera, podríem dir que amb uns rituals més “decorosos”. Es treien tots els ornaments i les joies de les figures de Venus (tant les de casa com al temple, tant de marbre com d’altres materials). Es rentava l’escultura i un cop seca li tornaven a posar les joies i ornaments, també li posaven tot tipus de flors, sobretot roses. Un cop acabada la feina, les dones es rentaven portant una corona de murtra. Amb aquest ritual demanaven una millor entesa conjugal amb el seu marit.

Una altra data assenyalada del mes d’abril era el dia 23 quan a Roma es celebrava l’adoració de la Venus Erycina, una imatge originària de Sicília, que era venerada per les prostitutes sagrades d’aquesta deesa. Aquestes oferien al temple prop de la porta Col·lina a Roma, encens, murtra i menta i garlandes de jonc entrellaçades amb roses.

És interessant destacar també que en aquest dia així mateix, tenia lloc la Vinalia priora, la celebració de l’arribada del vi novell procedent de les vil·les a la ciutat, una festa durant la qual s’abocava vi al pati del temple de Venus.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Fotos: Pintura que decora la Casa de Mart i Venus a Pompeia.

PREGUNTA DEL DIA 2 D’ABRIL

Avui volem reivindicar una altra peça magnífica de la col·lecció arqueològica del nostre Museu.

Ens sabríeu dir quins són els tres personatges representats en aquesta llàntia d’època romana?

Us recordem que el joc es planteja com un petit repte personal, que resoldrem demà mateix. Només us caldrà confirmar si la resposta que heu pensat és -o no- encertada, quan la publiquem en aquesta pàgina. No cal que ens la feu arribar.

Gràcies per jugar amb nosaltres i molt bona recerca!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 2 D’ABRIL

Les tres divinitats que apareixen en aquesta llàntia trobada a la ciutat romana de Baetulo són: ISIS, HARPÒCRATES i ANUBIS.
 
Isis: és la deessa maga. Els seus poders són tan grans que pot donar una segona vida al seu espòs Osiris. També és una mare atenta i amant: cria el seu fill lluny del seu terrible oncle Seth i el salva dels perills que l’amenacen. Per tot això, també esdevé la deessa protectora de les dones i els infants.
 
Harpòcrates: és el nom que els grecs donaren al fill d’Isis (Horus). és l’únic fill d’Isis i Osiris . Els grecs l’adoptaren com a déu del silenci, però també simbolitza el sol de l’albada o de l’hivern i la renovació constant.
 
Anubis, és el fill il·legítim d’Osiris i de Neftis, la germana d’Isis. Se’l representa amb cap de xacal, i és ell qui fa la primera mòmia de totes: la d’Osiris. Gràcies a aquest ritual, el cos del seu pare ha pogut renéixer. Des d’aleshores, Anubis és el déu dels embalsamaments. També té un paper important en el enllà, ja que és l’encarregat de conduir els humans difunts davant d’Osiris.
 
Però segur que esteu pensant: no havíem quedat que aquesta llàntia era romana? Per què hi ha, doncs, representats tres deus egipcis?
 
Resulta que, a partir del segle I dC, les religions orientals van anar agafant força i influència a l’imperi romà d’occident, sobretot entre les classes més baixes de la societat romana. Les cerimònies i rituals orientals eren més mistèrics i propers a les persones, i contrastaven fortament amb la fredor i el distanciament dels rituals i déus romans. Es per aquesta raó, que el culte a aquestes divinitats es va estendre arreu de l’imperi i són molts els testimonis materials que hem recuperat on s’evidencien aquestes creences. Així, a Badalona, hem recuperat dues llànties on se n’hi representen les tres divinitats esmentades que deurien ser, sens dubte, les que van esdevenir més populars. Oi que són maques?
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

PREGUNTA DEL DIA 3 D’ABRIL

Avui és divendres i ja sabeu que el repte que us proposem, canvia una mica…Toca un passatemps dels de tota la vida: sopa de lletres!
Hi heu de trobar el COGNOM dels DEU PERSONATGES que apareixen en aquestes caricatures realitzades pel dibuixant badaloní Jaume Passarell (1889-1975).
Ja sabeu, com sempre, que aquest és un repte personal, no cal que ens feu arribar les vostres respostes!
Podeu descarregar-vos el fitxer amb la sopa de lletres, en aquest enllaç:
Bon cap de setmana!! #museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 3 D’ABRIL

Com ha anat la recerca? Heu trobat els deu personatges misteriosos que s’amaguen a la sopa de lletres?

Aneu a comprovar-ho!

Hi ha els cognoms de l’actor Enric BORRÀS, del polític Francesc CAMBÓ, el filòleg Pompeu FABRA, el dramaturg Àngel GUIMERÀ, el pintor i fotògraf Juli NYSSEN, l’escriptor Josep PLA, el tècnic tèxtil Pau RODON, el pintor i escriptor Santiago RUSIÑOL, el poeta Josep Maria de SAGARRA i l’actriu Margarida XIRGU.

L’autor d’aquestes caricatures, Jaume Passarell Ribó (Badalona 1889-Barcelona 1975) va ser un destacat dibuixant humorístic i escriptor. De formació autodidacta, es presentà a Badalona amb dues exposicions (1911, 1912) i col·laborant amb dibuixos a la premsa local. Des del 1911 va treballar a Barcelona, on s’integrà en els ambients de la bohèmia. Publicà caricatures i acudits a Papitu, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. També en revistes infantils i esportives i en els diaris La Publicidad i La Nau. Als anys trenta s’incorporà com a redactor al diari La Publicitat i aparegué el seu llibre més notable, Cent ninots i una mica de literatura (1930), en el qual compaginava textos i dibuixos sobre personatges de l’època. Precisament a aquest llibre corresponen la major part de caricatures que us hem ensenyat.

Després de la Guerra Civil s’exilià a França, d’on tornà el 1942. Malgrat la marginació que patí en aquesta època continuà dibuixant i, sobretot, escrivint. Publicà, entre altres obres, dos volums de memòries (1968, 1974) i un llibre sobre el diari La Publicitat.

Als fons del Museu es conserven 16 caricatures originals d’aquest dibuixant, com les de Francesc Cambó i la de Pau Rodon, que també han aparegut en aquest joc.

L’any 2001 el Museu li dedicà la publicació Jaume Passarell Ribó, obra publicada, escrita per Margarida Abras.

Tot un personatge, oi? El coneixíeu?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Descarregar solucions:
https://www.museudebadalona.cat/…/uploads/caricatures-soluc…

Caricatura de Jaume Passarell feta per ell mateix
Jaume Passarell en un bar de Barcelona cap al 1915-1920. Fotografia: Família Passarell

1 resposta

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *