Sabies que…? Preguntes i respostes 25-27 de març
Per entretenir-nos una mica aquests dies i conèixer més coses de la nostra ciutat i de la història en general, us estem proposat un joc molt senzill, via facebook. Per tal de que pugueu seguir-lo les persones que no utilitzeu aquesta xarxa social, cada dia compartirem, també aquí la pregunta del dia i la resposta del dia anterior.
El funcionament del joc és molt senzill. Us plantejarem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.
És un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.
Animeu-vos a participar-hi!!
PREGUNTA DEL DIA 25 DE MARÇ
Comencem el nostre “SABIES QUE” amb una pregunta senzilleta que vol homenatjar a aquest mestre i poeta badaloní que apareix a la fotografia, desaparegut fa exactament 125 anys.
Sabeu qui és?
Com a pista compartim un fragment d’un dels seus versos més populars, que ens trasllada a una terra màgica on tot rutlla a la perfecció :
« (…) Els arbres donen vestits ; les muntanyes, perles riques ; els jardins, flors molt boniques ; i les font, vins exquisits »
Bona recerca! #museusacasa
RESPOSTA DEL DIA 25 DE MARÇ
La fotografia correspon a ANTONI BORI I FONTESTÀ (Badalona 1861-1912).
Va ser escriptor i mestre, deixeble de l’escola municipal que dirigia el professor badaloní Francesc Feliu i Vegués. Va publicar articles sobre pedagogia (sobretot en El Magisterio Catalán, que havia fundat i dirigit ell mateix) i també alguns llibres relacionats amb la seva tasca educativa. El 1884 es casà amb Concepció Llobet Funosas, i aquest mateix any va guanyar una plaça de mestre a Sant Martí de Provençals. El 1892, com a mestre representant d’aquest municipi -encara no agregat a Barcelona- assistí a l’assemblea que elaborà les Bases de Manresa.
Com a escriptor aconseguí renom amb la poesia, encara que també va ser autor d’algunes obres de teatre. El llibre que li va donar més popularitat va ser El trobador català, un recull de poesies i proses costumistes i patriòtiques que va ser publicada l’any 1892 i, de la qual, l’Ajuntament de Badalona en va fer una edició especial per a les escoles. Precisament a aquesta obra corresponia el fragment que us vam avançar ahir, extret del poema La terra de Xauxa (que us convidem a llegir).
Va ser enterrat al Cementiri Vell i, just quan va morir, l’Ajuntament li va posar el seu nom a un carrer de la ciutat, situat al barri del Gorg.
Si voleu saber més coses sobre la figura d’aquest insigne badaloní, us convidem a llegir-ne la biografia a l’article
“Antoni Bori i Fontestà, un segle després de la seva mort (1861-1912)”, de Gerard Guerra i Ribó. Carrer dels Arbres, 4a època núm. 1
PREGUNTA DEL DIA 26 DE MARÇ
Tots sabem què és una àmfora i al Museu de Badalona, ja ho sabeu, en tenim una bona pila! Hi ha pocs objectes que resultin tan representatius del món clàssic com aquests grans recipients de ceràmica però, sabíeu que no totes les àmfores són iguals?
La que apareix en aquesta foto, què deuria transportar: OLI, SALAONS O VI?
RESPOSTA DEL DIA 26 DE MARÇ
Aquesta àmfora contenia… OLI!
Correspon a la tipologia Dressel 20, que era el model d’àmfora més utilitzat per transportar i comerciar aquest preuat producte! Concretament el de la Bètica (actual Andalusia), un dels més apreciats de tot l’imperi romà, que es produïa a les propietats agrícoles de les ribes del Guadalquivir i els seus afluents, on també es feien les àmfores.
Les àmfores tenien formes diferents en funció del producte que havien de transportar. Així les que contenien vi solien ser llargues i estretes, les de salaons eren una mica més amples i la boca oberta i les d’oli, com la que apareix a la fotografia, podien arribar a ser pràcticament esfèriques. Un cop plenes les àmfores es tapaven amb un tap de suro, fusta o, fins i tot, guix, i es segellaven amb resina o calç per evitar que vessessin. Això sí, fossin estretes o esfèriques, totes acabàvem amb punta, amb el seu característic pivot que permetia apilar-les a les bodegues dels vaixells.
D’aquest tipus d’àmfora en trobem diversos exemplars a la ciutat romana de Baetulo (Badalona). Arribaven a la ciutat, sobretot al segle I dC, gràcies a la navegació de cabotatge, és a dir, a través de petits vaixells que recorrien la costa des de Cadis fins a Narbona. Un clar exemple d’aquest tipus de transport és el vaixell enfonsat a la Cala Culip, al Cap de Creus, anomenat Culip IV , que va recuperar-se amb totes les mercaderies que transportava, tan diverses com terra sigillata sudgàl·lica, àmfores oliaries, vasos de parets fines o llànties d’Itàlia.
A partir del segle II dC, però, l’augment de demanda d’aquest producte farà que molts vaixells abandonin el cabotatge i naveguin directament des de la Bètica (Andalusia) fins a Roma, passant per l’estret de Bonifaci (entre Còrcega i Sardenya).
I és que l’oli, juntament amb els cereals i el vi, era la base de la dieta mediterrània, però a l’època romana no només s’utilitzava per cuinar o com a condiment. Es feia servir per a gairebé tot: per encendre llànties, elaborar cosmètics i tints, com a combustible, com a ungüent o també per conservar aliments. Per aquesta raó, aquestes àmfores han aparegut arreu dels territoris que van integrar l’imperi romà.
És important recordar que l’àmfora és un envàs d’un sol ús, i quan arribava a port, difícilment es reaprofitava. A Roma, la gran quantitat d’àmfores que arribaren a la ciutat va fer que es creés una muntanya només d’aquests envasos, l’anomenat Monte Testaccio (del llatí testa, tros de ceràmica). Aquesta quantitat d’àmfores ens demostra que hi havia un gran volum comercial d’aquest producte, però també ens permet entreveure que era necessària una meticulosa gestió fiscal i logística dels productes que transportaven les àmfores. Per aquesta raó aquests recipients presenten uns tituli picti i segells al coll i a la carena que identifiquen al productor, el contingut, la qualitat, el fabricant de l’àmfora, el lloc d’origen i a vegades fins i tot el destinatari.
Aquí podeu veure algunes marques del productor sobre nanses d’àmfores d’oli, trobades en excavacions a la ciutat romana de Baetulo (Badalona).
PREGUNTA DEL DIA 27 DE MARÇ
RESPOSTA DEL DIA 27 DE MARÇ
Aquí us deixem la solució de la sopa de lletres. Veureu que hi apareixen només algunes de les moltes botigues antigues que vam reivindicar a la mostra “Botigues d’abans”, però us convidem a descobrir-ne moltes més, revisitant l’àlbum de l’Arxiu d’Imatges que us adjuntem i que reuneix moltes fotografies que, de ben segur, us agradaran!
Crec que es per a : SALAONS
Hola Ana M., demà podràs comprovar si la teva resposta és la correcta! Gràcies per jugar amb nosaltres!