Maridatge de vins i aperitius romans, a càrrec del restaurant La Sargantana, seguit de l'espectacle que anirà a càrrec de Carles Alcoy i Elena Codó. Una parella de petits propietaris i comerciants de Baetulo, Cornelia i Claudi Trigeu, tenen una discussió. Ell, provincià i tranquil, és un estoic flexible. Ella, força més jove, és una […]
En sessions de 30 minuts coneixerem la indumentària de l'exèrcit, les seves ordres de combat, com era un campament o castra i quines feines feia la unitat d'agrimensura. A càrrec de Barcino Oriens.
Explicacions sobre la vida dels gladiadors i exhibicions de combat. A càrrec de Jano Reproducciones Históricas.
Ressons d’Apol·lo, les Muses i Bacus és un concert de música grecoromana que evoca la sonoritat i la poesia de l’antiguitat clàssica. Inclou himnes i altres peces musicals interpretades amb rèpliques d’instruments musicals construïdes per luthiers professionals a partir de models antics. Les peces formen part d’un conjunt supervivent i fragmentari que conserva notació musical […]
Des de fa 16 anys el Museu reivindica la importància del llegat romà a Badalona amb la celebració de Magna Celebratio, un festival de reconstrucció històrica, imprescindible per a tots els aficionats a l’època romana. El darrer cap de setmana d’abril tindreu una nova oportunitat per descobrir els oficis, els costums i els rituals de […]
Un deixeble de Vitruvi arriba a Baetulo amb una missió que pot enlairar la seva carrera o fer-lo caure en desgràcia, la reforma de les Termes de la ciutat! Serà capaç d’imposar les visions del seu mestre o claudicarà davant els patrons d’una ciutat que viu un moment d’embriaguesa econòmica? A càrrec de Magister fabularum. […]
Espectacle familiar de titelles que narra la història de Medulina, esposa d’un ric senador, que oblida el marit i els “bons costums” de Roma per fugir amb el seu amant, un famós gladiador anomenat Glàdius el rave. A càrrec de Genovesa. Narratives teatrals. Espectacle familiar de carrer. Aforament limitat. Sala d'actes del Museu. Preu: 2,50 […]
La vida d’una ciutat romana gira al voltant del fòrum. Un indret destinat a usos administratius i comercials que esdevé, alhora, lloc de trobada i entreteniment. Un bullici constant que marca el pols de la urbs. Entre patricis i venedors de peix salat, també trobarem artistes, poetes de carrer, fetilleres, entabanadors, filòsofs... Tots ells, personatges […]
Espectacle familiar de titelles que narra la història de Medulina, esposa d’un ric senador, que oblida el marit i els “bons costums” de Roma per fugir amb el seu amant, un famós gladiador anomenat Glàdius el rave. A càrrec de Genovesa. Narratives teatrals. Espectacle familiar de carrer. Aforament limitat. Preu: 2,50 € Fotografies: Manel R. […]
La vida d’una ciutat romana gira al voltant del fòrum. Un indret destinat a usos administratius i comercials que esdevé, alhora, lloc de trobada i entreteniment. Un bullici constant que marca el pols de la urbs. Entre patricis i venedors de peix salat, també trobarem artistes, poetes de carrer, fetilleres, entabanadors, filòsofs... Tots ells, personatges […]
Un deixeble de Vitruvi arriba a Baetulo amb una missió que pot enlairar la seva carrera o fer-lo caure en desgràcia, la reforma de les Termes de la ciutat! Serà capaç d’imposar les visions del seu mestre o claudicarà davant els patrons d’una ciutat que viu un moment d’embriaguesa econòmica? A càrrec de Magister fabularum. […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals i, […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
En el món ibèric es van arribar a desenvolupar diferents classes socials. Hi havia una noblesa que controlava el comerç, la política i la producció agropecuària, i que establi llaços d’amistat amb altres cultures mediterrànies, tot servint de pont per a l’arribada de noves modes i productes. Però aquesta elit privilegiada no hauria existit sense […]
Els gladiadors eren els lluitadors dels jocs públics a Roma. Aquests esdeveniments que, originàriament, eren ofrenes privades en honor d'un difunt el dia del seu funeral, es van acabar convertint en espectacles massius que van gaudir d'una gran popularitat entre els romans. En aquest espectacle, coneixerem com era la vida d'aquests lluitadors i viurem, en […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals i, […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
En el món ibèric es van arribar a desenvolupar diferents classes socials. Hi havia una noblesa que controlava el comerç, la política i la producció agropecuària, i que establi llaços d’amistat amb altres cultures mediterrànies, tot servint de pont per a l’arribada de noves modes i productes. Però aquesta elit privilegiada no hauria existit sense […]
Els gladiadors eren els lluitadors dels jocs públics a Roma. Aquests esdeveniments que, originàriament, eren ofrenes privades en honor d'un difunt el dia del seu funeral, es van acabar convertint en espectacles massius que van gaudir d'una gran popularitat entre els romans. En aquest espectacle, coneixerem com era la vida d'aquests lluitadors i viurem, en […]
Els mites i les llegendes son com els contes a la vora del foc, captiven des de la primera frase a tots els oients. A l'època romana les proeses de divinitats i mortals servien per entretenir però també per transmetre la cultura i els costums. Així, mentre el nostre paedagogus particular ens narra històries de […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals i, […]
La vida d’un ciutadà romà estava marcada per actes rituals. Des del seu naixement fins la seva mort era un continuo esdevenir de actes públics i privats que feien d’ell la integració dins de la civitas, de la ciutat. En moltes ocasions era necessària la intervenció de testimonis que donaven força social a aquests actes. […]
La vida d’un ciutadà romà estava marcada per actes rituals. Des del seu naixement fins la seva mort era un continuo esdevenir de actes públics i privats que feien d’ell la integració dins de la civitas, de la ciutat. En moltes ocasions era necessària la intervenció de testimonis que donaven força social a aquests actes. […]
Totes les històries i mites que els nens i nenes romans coneixien molt bé des de ben petits. A càrrec del contacontes Albert Estengre. En el marc de la XVIII Magna Celebratio, el festival romà de Badalona.
Els foners balears eren temuts en època romana per la seva habilitat i punteria. Exhibició a càrrec de Brunneis Iumentis. En el marc de la XVIII Magna Celebratio, el festival romà de Badalona.
El sacerdot romà Eligio ens explicarà la mitologia romana a través de la història dels seus déus, les seves bèsties i els seus herois. A càrrec de Brunneis Iumentis. En el marc de la XVIII Magna Celebratio, el festival romà de Badalona.
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Els gladiadors eren els lluitadors dels jocs públics a Roma. Aquests esdeveniments que, originàriament, eren ofrenes privades en honor d'un difunt el dia del seu funeral, es van acabar convertint en espectacles massius que van gaudir d'una gran popularitat entre els romans. En aquest espectacle, coneixerem com era la vida d'aquests lluitadors i viurem, en […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Els gladiadors eren els lluitadors dels jocs públics a Roma. Aquests esdeveniments que, originàriament, eren ofrenes privades en honor d'un difunt el dia del seu funeral, es van acabar convertint en espectacles massius que van gaudir d'una gran popularitat entre els romans. En aquest espectacle, coneixerem com era la vida d'aquests lluitadors i viurem, en […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Els gladiadors eren els lluitadors dels jocs públics a Roma. Aquests esdeveniments que, originàriament, eren ofrenes privades en honor d'un difunt el dia del seu funeral, es van acabar convertint en espectacles massius que van gaudir d'una gran popularitat entre els romans. En aquest espectacle, coneixerem com era la vida d'aquests lluitadors i viurem, en […]
Els exercits romans construïen campaments comparables a les ciutats encara que només fos per passar-hi una nit, els castra. La planificació urbanística d’aquests establiments, que podien arribar a allotjar legions senceres, faria que, sobretot en terres de frontera, alguns campaments acabessin esdevenint ciutats. Els encarregats de construir-los triaven l’indret perfecte, hi construïen les vies principals […]
A la caupona d'en Tiberius s'hi expliquen les últimes tafaneries i novetats de la ciutat. Allà aprendrem com els romans economitzaven els seus recursos. A càrrec de Magister Fabularum.
Arriba la XIX MAGNA CELEBRATIO, el festival romà de Badalona. El divendres obrirà l'edició d'enguany la conferència L’artesanat ceràmic i les seves produccions a l’Antiguitat. Alguns exemples del nord-est de la Tarraconense que ens oferirà en Joaquim Tremoleda Trilla, Doctor en Arqueologia, arqueòleg-conservador del MAC-Empúries i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Les activitats seguiran […]
