Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar 1891-Badalona 1935) es va formar com a dibuixant a l’escola municipal de Badalona on estudiava i a l’acadèmia que el pintor Eduard Flò tenia a la ciutat.

Des del 1912 va exposar a Malgrat, Badalona, Barcelona, Girona, Reus i Figueres. Tot i que va pintar alguns olis, es va dedicar bàsicament al dibuix a la ploma i al carbó, camp en el qual va rebre elogis d’alguns crítics, sobretot de Joan Sacs (pseudònim de Feliu Elias i Bracons).

La temàtica de la seva obra es va centrar en vistes urbanes –amb una especial predilecció per Girona–, marines, jardins, masies i paisatges en general.

Partint de formes acadèmiques, el seu estil va evolucionar, sobretot a partir del 1915, cap a traços molt lliures i espontanis. Entorn del 1920 també va començar a practicar un dibuix detallista i minuciós.

Casat amb Josepa Bori, filla d’Antoni Bori i Fontestà, es va integrar en l’ambient cultural de Badalona, on vivia des del 1901, i va col·laborar en publicacions locals tant amb dibuixos com amb escrits. També van aparèixer articles seus a la premsa de Girona i va mantenir una interessant correspondència amb Carles Rahola, amb qui havia de fer un llibre que finalment no va tirar endavant, potser a causa de la mort de l’artista.

La seva desaparició prematura, la circumstància que no s’hagués professionalitzat com a dibuixant i el tall que va significar la Guerra Civil van fer que caigués en l’oblit.