El novembre del 1934, aviat farà 90 anys, l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó, en el transcurs de les excavacions portades a terme a la part baixa de l’anomenat Clos de la Torre, a l’entorn de l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya, va trobar un carrer on va aparèixer una escultura d’una Venus. Aquesta escultura va esdevenir, des d’aquell moment i fins als nostres dies, una peça emblemàtica i representativa de la ciutat. Va estar exposada al museu de l’Agrupació Excursionista de Badalona fins a la Guerra Civil espanyola. Un cop finalitzat aquest conflicte, el 1940, tant la Venus com totes les peces que formaven part d’aquell museu foren espoliades i traslladades al Museo Arqueológico Provincial de Barcelona (actual Museu d’Arqueologia de Catalunya), d’on la Venus no tornaria fins al 1980.

En aquests darrers anys, des del Museu, conjuntament amb la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), s’ha portat a terme una revisió tipològica d’aquesta petita escultura del segle I dC i, en la línia de les darreres tendències en investigació arqueològica, s’ha fet un estudi arqueomètric del material amb què es va elaborar. Aquesta investigació permet caracteritzar el marbre mitjançant l’aplicació de diverses tècniques, principalment l’anàlisi petrogràfica, l’anàlisi per catodoluminescència i l’anàlisi per espectrometria de masses.

Els resultats d’aquests estudis conjunts es presentaran, per primera vegada, en aquesta conferència que anirà a càrrec d’Anna Gutiérrez i Marie-Claire Savin, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Andrea Collado, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Esther Gurri, conservadora i arqueòloga del Museu de Badalona.