Els romans utilitzaven l’os com a matèria primera per a la producció de múltiples objectes quotidians. Al Museu conservem nombrosos exemples de l’habilitat dels artesans que, a l’antiga Baetulo, transformaven les restes òssies de cabres, bous o gallines, en objectes delicats i de valor inqüestionable.

Amb aquesta conferència podrem conèixer en profunditat com era el treball d’aquests eborarii, el testimoni dels quals s’ha conservat a les restes arqueològiques de la ciutat romana. Es tracta d’un estudi preliminar, fruit d’un treball de fi de grau presentat a la Universitat Autònoma de Barcelona el juny del 2022, a partir dels objectes o peces d’os treballat documentades en les diferents excavacions, i vol ser una primera aproximació a aquesta tema, en general, poc tractat.

El treball es va centrar en una anàlisi cronològica, tipològica i funcional, així com de recerca de l’ús i producció de les diferents peces, que se sumava a un estudi anterior d’algunes peces de la zona del decumanus de Baetulo, que es va fer des del punt de vista zooarqueològic i que proposava l’existència d’un possible taller en aquesta àrea de la ciutat romana.

La cronologia que abracen la vuitantena de peces estudiades va del segle I aC al IV dC. La majoria són d’època imperial, en consonància amb el moment d’esplendor de la ciutat, però també n’hi ha alguns exemples de l’època baix imperial.

Destaquen les peces d’abillament personal i tèxtil, però també n’hi ha algunes de les quals descobrirem les funcions i que compararem amb d’altres objectes, de tipologia similar, que han estat trobats en diferents àrees de l’antic Imperi romà.

Conferència a càrrec de Maria Font Puigsech, arqueòloga, i Esther Gurri Costa, arqueòloga i conservadora del Museu de Badalona.