El Virolai, un himne patriòtic

El popular himne a la Mare de Déu de Montserrat, el Virolai, amb lletra del poeta Jacint Verdaguer i música de Josep Rodoreda, creat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, es va començar a popularitzar durant els primers anys del segle XX, més enllà de la seva vessant religiosa, com a himne patriòtic per a diferents sectors de la societat catalana. Va ser aquesta la cançó que acompanyà la proclamació de l’Estat Català que feu Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934, en el marc de la segona República. I fou també la cançó que entonaren espontàniament els membres de l’exèrcit republicà quan travessaven els Pirineus en retirada. L’escriptor i editor Joan Sales ho descriu magistralment a la seva obra Incerta glòria:

“Com podia oblidar mai aquell moment, quan ja arribats a la carena dels Pirineus i mirant allà al lluny la gran plana de pobles i ciutats que fumejaven, com un adéu a la pàtria crucificada que anàvem a abandonar vam entonar el Virolai! Tots, fins els anarquistes…”.

Anys més tard, el 1948, quan Joan Sales i la seva família van tornar a Catalunya, el Virolai seguia fent les funcions d’himne nacional, atesa la prohibició que el franquisme havia fet d’Els Segadors. En aquell país devastat, Sales portaria a terme una ingent tasca editorial, descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana com Màrius Torres, Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda, mentre la seva dona, la també escriptora i editora Núria Folch i Pi, trobaria a la nostra ciutat, Badalona, on desenvolupar la seva tasca com a docent, treballant com a professora a dos centres destacats, l’Escola Minguella i l’Institut Albèniz.

Montserrat. Antoni Ros i Güell. Inv. MB 6671