Llàntia

Llàntia

Llàntia de disc, de la forma Dressel 20, amb dues orelletes per anar penjada, però també amb nansa. Conserva en part el vernís vidriat verd, que en algunes parts esdevé blanc irisat. Va ser trobada a les excavacions dels anys cinquanta a la zona del Clos de la Torre.

Hi ha representades tres divinitats orientals: la deessa Isis al centre, de cara, aguantant el sistrum amb una mà i amb l’altra un vas canopi on hi havia l’aigua del Nil. Vesteix un xiton (túnica grega) i himation (xal). Tot i que en aquest cas no és així, sovint el trobem el nus isíac lligat sota el pit, que tenia poders màgics. Anubis té cos humà i cap de xacal, i mira Isis. En una mà hi porta una branca de llorer o de palma i, tot i que no s’aprecia, a l’altra portaria l’ankh, creu ansada o creu de la vida. Harpòcrates està representat nu i amb el dit índex davant de la boca fent el gest de silenci i a l’altre mà hi porta una cornucòpia, símbol de l’abundància.

El forat d’alimentació d’oli de la llàntia està entre Isis i Harpòcrates.

Isis és la deessa maga. Els seus poders són tan grans que pot donar una segona vida al seu espòs Osiris. També és una mare atenta i amant: cria el seu fill lluny del seu terrible oncle Seth i el salva dels perills que l’amenacen. Per tot això, també esdevé la deessa protectora de les dones i els infants. El seu culte es va estendre per tota la Mediterrània i va resistir l’auge del cristianisme fins al segle VI dC, quan el seu culte fou prohibit per Justinià l’any 535.

Harpòcrates és el nom que els grecs donaren al fill d’Isis (Horus). És l’únic fill d’Isis i Osiris . Passa tota la seva infantesa als aiguamolls del Nil, on l’amaga la seva mare. Quan es fa gran s’enfronta al seu oncle per protegir el tron d’Egipte. Se’l representa com un nen nu amb el dit de la mà dreta davant la boca, fent el senyal del silenci. Els grecs l’adoptaren com a déu del silenci, però també simbolitza el sol de l’albada o de l’hivern i la renovació constant.

Anubis és el fill il·legítim d’Osiris i de Neftis, la germana d’Isis. Se’l representa amb cap de xacal, i és ell qui fa la primera mòmia de totes: la d’Osiris. Gràcies a aquest ritual, el cos del seu pare va poder renéixer. Des d’aleshores, Anubis és el déu dels embalsamaments. També té un paper important en el més enllà, ja que és l’encarregat de conduir els humans difunts davant d’Osiris.

A partir del segle I dC les religions orientals agafen força a l’Imperi romà d’occident, sobretot entre les classes més baixes de la societat romana. Les cerimònies i rituals orientals eren més mistèrics i propers a les persones, i contrastaven fortament amb la fredor i distanciament dels rituals i déus romans. Segurament per això a Baetulo s’han trobat diverses llànties amb aquesta temàtica.

VEURE EL MODEL EN 3D