Herma bàquic

Herma bàquic

Aquest tipus d’escultures anomenades hermes són habituals en la decoració dels espais de les domus o cases benestants romanes, tot i que també se’n poden trobar en habitatges més senzills o en comerços, com en el cas de Pompeia.

La peça destaca per la seva factura, de característiques orientalitzants, que mostra el que segurament és la còpia d’una escultura de l’etapa hel·lenística, que durant l’època altoimperial romana es va fer molt popular. El material utilitzat, giallo antico, era un marbre molt apreciat de la pedrera imperial de l’actual Chemtou, a Tunísia. Era conegut a l’antiguitat com a marmor numidicum per la seva procedència. La peça possiblement es va esculpir en un taller que mecanitzava part de la producció. Tot i això, la duresa del material obligava a fer els darrers retocs de forma individualitzada, i per tant difícilment trobaríem dues peces iguals. El treball detallista de la pedra dona a la peça una gran finor i delicadesa.

Els hermes no eren peces exemptes, sinó busts esculpits per una cara amb la part del darrere llisa. Normalment anaven inserits en una pilastra o bé formaven part de la decoració d’una paret. En aquest cas, s’han pogut documentar restes d’estuc i pintura de color verdós que confirmarien la seva inserció en un mur. La peça també presentava restes de concreció, cosa que indica que podria haver estat en un espai exterior o molt proper a una font d’aigua.

Aquestes imatges gaudien de poders màgico-religiosos per allunyar la malastrugança i donar bona sort en tots els sentits als propietaris de la casa.

VEURE EL MODEL EN 3D A SKETCHFAB