Donació del fons fotogràfic de Josep M. Bendicho al Museu

El passat dijous 10 de novembre es va fer al Museu l’acte de donació del fons del fotògraf badaloní Josep M. Bendicho Esteban (1969-2016).

L’acte, que va comptar amb la presència de la Vicepresidenta del Museu, Anna M. Lara, va incloure la intervenció de Ceci Fímia, fotògraf i amic de Josep M. Bendicho que ha classificat les seves fotografies, i de la neboda de Josep M., l’escriptora Núria Bendicho.

L’afició de Josep M. Bendicho es va iniciar quan només tenia 17 anys i encara era un adolescent. Posteriorment va començar a fer feines ocasionals fent de fotògraf per a alguna revista especialitzada en viatges, i com a cercador de localitzacions per a anuncis i pel·lícules, com va ser el cas de Biutiful (2010), d’Alejandro González Iñárritu.

L’any 2000 va aconseguir força notorietat amb la publicació d’un article a La Vanguardia sobre la brutalitat contra els musulmans, al poble d’El Ejido (Almeria).

Va treballar també com a director de cinema. El seu primer treball va ser el curtmetratge Intensitat (2011), que també va escriure i produir. El seu primer llargmetratge, que va codirigir amb Carlos Clausell, va ser Bictor Ugo (2015) i s’estrenà al Festival Internacional de Cine de Morelia (Mèxic).

Donacions de peces i fotografies de l’any 2022

El Museu incorpora periòdicament als seus fons nombroses donacions de persones, entitats i institucions vinculades a Badalona. Els objectes i documents que constitueixen les donacions són registrats, classificats i documentats segons la seva naturalesa i característiques, i s’ubiquen a les sales de reserva del Museu, on es guarden en les condicions adequades per a la seva conservació. També es poden integrar en les exposicions permanents del Museu o bé en les exposicions temporals.

Volem mostrar el nostre agraïment a totes les persones que ens han fet confiança per la seva inestimable contribució i per ajudar-nos a fer créixer el Museu de tots.

 

Donacions de peces i fotografies de l’any 2022

Assoc Veïns del Centre, conjunt fotografies d’activitats de l’associació de veïns en diversos anys; Dolors Ballester, diverses peces d’indumentària per a home i per a dona fetes a Badalona; Mercè Clapés Mongay, vestits de nena i vestit de dama d’honor dels Jocs florals de 1968 i vestit de núvia fet per la modista de Badalona, Maryse de l’any 1960; Carme Clarós Sanchez, dos conjunts de vestir de còctel i tres vestits de senyora fets pel modista de Badalona, Pedro Rovira; Rosa Colomé, dues pintures a l’oli de Martí Pujol i de Concepció Caritg; José Francisco Carrasco, conjunt de fotografies de la dècada dels setanta; Gemma Dorado Platero, recordatori noces de plata de Ramon Barriga i Dolors Remisa; David Ferrés Campí, fotografies en digital de la columna amb Sagrat Cor de la Vall de Pomar; Josep Maria i Maria Rosa Fulquet Vidal, pintura a l’oli d’Antoni Ros Güell; Martín Gallego, exemplars del llibre Les libel·lules caminen així com del material fotogràfic i de producció que el formen; Josep Guinot Mauchan, fotografies i documents La Productora de Bòrax i articles químics, SA; Albert Ibáñez, còpia en digital de fotografies del grup de teatre S’estira i S’arronsa (anys setanta); Sebastià Lladó, cessió en dipòsit de dues maquetes de barques; Francesca Niubó, conjunt de fotografies (sobretot Institut Albéniz); Josep Pujals Llopart peces de vestuari de treball de Montalifita SA; REBASA, medaller de Deutsch i Cia.; Gerard Remendo, còpia de diverses fotografies espais de la ciutat final segle XX; Teresa Sàbat del Riu, targeta de felicitació de Badalona de Pedro Rovira; Josep M. Sabater i Coloma Lleal, donació de diverses fotografies i negatius, i una figura d’una Mare de Déu de fusta; Edelmir Sancho, còpia de diverses fotografies d’activitats de l’Aspirantat de Santa Maria; Jaume Solà Campmany, material fotogràfic divers (negatius, fotografies en paper, diapositives), anys vuitanta; Glòria Vicens Hernández, tres vestits de senyora de Pedro Rovira; Josep Vidal Gombau, cobrellit de ganxet fet a mà per Madrona Gombau.

QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU (Sit Tibi Terra Levis)

Ara que s’acosten les celebracions dels dies de Tots Sants i del Dia dels Difunts (2 de novembre), volem compartir amb vosaltres algunes curiositats sobre els epitafis amb què els antics romans assenyalaven les tombes dels seus éssers estimats.

Sit Tibi Terra Levis (STTL), “que la terra et sigui lleu”, és, sens dubte, una de les locucions llatines més populars. La trobem documentada en els segles I i II dC, substituint una fórmula anterior: Hic situs o Sita est (HSE), “aquí descansa ell o ella”. D’aquesta darrera, en tenim precisament un testimoni al Museu, on podeu veure exposat un fragment de làpida d’època republicana que es va trobar en un farciment durant les obres de connexió que es van portar a terme per unir l’espai de les Termes amb el del Decumanus, l’any 2008.

Fragment de làpida amb inscripció incompleta. Últim quart del segle I aC (MB 13290). Museu de Badalona

 

Aquesta expressió, però, no és ni de bon tros tan coneguda com la que la va substituir, la popular Sit Tibi Terra Levis, que encara avui s’utilitza. El sentit de la frase mostra l’esperança que el difunt no s’estigui gaire temps a la sepultura, aguantant el pes de la terra, abans de passar a una vida millor, en el cas del món romà, a l’Inframon.

Els primers a utilitzar aquesta frase van ser els grecs, ja que el seu origen es troba a l’obra Alcestes (438 aC) del gran poeta tràgic Eurípides. La frase va fer fortuna i, amb variacions, va ser repetida per diversos autors clàssics, tant grecs com llatins. Així ho veiem en un poema de Marcial (Epigrames, 9,29), el darrer vers del qual diu: “Que la terra et sigui lleu i que et cobreixi una sorra suau, no fos que els gossos no poguessin desenterrar els ossos”.

 

Inscripció funerària romana amb la inscripció Sit Tibi Terra Levis. Museo Nacional de Arte Romano. Mérida

 

Trobem diverses versions de la frase com: S·E·T·L, “que a aquest la terra li sigui lleugera”; o T·L·S, abreujada, “que la terra sigui lleugera”. Com a curiositat, a l’Àfrica romana es documenta amb molta més freqüència una expressió diferent, el sentit de la qual s’assembla molt a l’epitafi que acabaria per adoptar el món cristià. Es tracta de l’abreviatura OTBQ (Ossa Tibi Bene Quiescant), que es podria traduir per “que els teus ossos descansin bé”.

Al segle IV dC és quan comença a aparèixer la locució cristiana R.I.P. (Requiescat In Pace), que la recorda. Al segle V dC desapareix totalment el costum de posar epitafis però es comença a recuperar a partir del segle XVIII, quan tant s’utilitza en la versió llatina R.I.P. com en la catalana o castellana D.E.P. (Descansi en pau).

 

Detall de l’enterrament d’una dona d’uns 25 anys. S. I dC. Exposició “Baetulo, ciutat romana”. Museu de Badalona
Enterrament sencer de la dona, amb les restes òssies d’un infant. S. I dC. Museu de Badalona

 

El Museu acull el III Col·loqui d’Arqueologia romana

Demà dimecres, 19 d’octubre comença el III Col·loqui d’Arqueologia Romana dedicat al Vi a l’Antiguitat que acull el Museu i que s’allargarà fins al divendres 21 d’octubre.

La trobada, que reunirà un centenar d’especialistes de l’estat espanyol, França, Itàlia o Portugal, permetrà conèixer de primera mà les novetats i intercanviar mètodes, experiències i perspectives sobre l’apassionant món del vi a l’època romana.

El Congrés s’organitza amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i Enoturisme DO Alella i està destinat als professionals de l’arqueologia. Un cop finalitzat, però, donarem a conèixer algunes de les principals aportacions badalonines que se’n derivin en una conferencia del nou cicle Novetats Arqueològiques.

LLEGIR LA NOTA DE PREMSA

 

Agenda d’activitats octubre-desembre 2022

Aquí podeu descarregar-vos l’agenda d’activitats del Museu on trobareu les nostres propostes que de cara als propers mesos.

Per a més informació podeu consultar al telèfon 933 841 750 o al correu info@museudebadalona.cat

Descarregar l’agenda

 

El Museu es converteix en escenari de l’obra Agamèmnon de Teorema Teatre

El divendres 7 d’octubre, a les 20 h, el Museu acollirà l’obra Agamèmnon produïda per Teorema Teatre, a partir dels textos del poeta líric grec Iannis Ritsos.

L’obra narra el retorn d’Ifigènia a casa després de molts anys d’absència. La jove anirà a veure les estances abandonades dels seus difunts pares, el rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, on es va produir la gran tragèdia dels atrides. A les estances encara ressonen les presències: les paraules del pare i les poderoses mirades de la mare.

Ritsos recupera els personatges tràgics i, a través d’una profunda, poètica i compromesa visió personal, els fa encara més universals. Tenim, a escena, una lliçó d’humanitat on es despullen els defectes i les virtuts del militar, on podem copsar la vigència dels maltractats conceptes de sacrifici, victòria, èxit i vellesa. Deixeu-vos endur pels sentits.

En aquest espectacle trobareu els següents textos de Ritsos, traduïts per Joan Casas: Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, 1970), El retorn d’Ifigènia (Η επιστροφή της Ιφιγένειας, 1972), Epitafi (Ἐπιτάφιος, 1936). El fragment d’Epitafi que sentireu ha estat traduït per Casas expressament per a aquesta producció.

Preu:
General: 20 €
Joves, jubilats i aturats: 15 €

Enllaç per a comprar entrades: https://www.entrapolis.com/entrades/agamnemnon/40371

Activitat gratuïta complementària a l’Espai Betúlia el dia 10 d’octubre a les 19h. Xerrada col·loqui amb l’equip artístic d’Agamèmnon, i el traductor de l’obra del grec, Joan Casas.

 

Fitxa artística:
Autor: Iannis Ritsos
Direcció i dramatúrgia: Gerard Bidegain i Figuerola
Traductor: Joan Casas Fuster
Intèrprets: Zúbel Arana Bernal, Oriol Genís i Vilà i Cristina Martí Ninot

Espai escènic i imatge: Rafa Haro Galera
Espai sonor: Zúbel Arana Bernal
Coreografia: Cristina Martí Ninot
Il·luminació, vestuari i caracterització: Alba Paituví Garcia
Ajudantia de direcció: Laia Gotsens
Assessoria lingüística: Rosa Victòria Grac
Producció executiva: Teorema Teatre
Vídeo i fotografia: Arnau Artigas

Coproducció de Teorema Teatre i el Festival LOLA

Agraïments: Ery Ritsou, Júlia Genís, Jordi Raventós, Ariadna Chillida, Carme Paltor, Marta Puig, Carles Reynés, Robert Jaumeandreu, Adesiara Editorial,, Taller Castells i Planas de Cardedeu, Tramateatre, Sala Atrium de Barcelona, El Teatret d’Esparreguera i Llibreria Finestres.

Durada: 1 hora
Amb el suport de l’Oficina de suport a la iniciativa Cultural

 

L’exposició sobre Perfumeria Parera arriba al Museu aquest desembre

El Museu presentarà aquest desembre una exposició i un llibre sobre Perfumeria Parera, empresa fundada a Badalona, i situada a la ciutat durant molts anys.

Justament aquest 2022 es compleixen 100 anys de l’aparició del seu producte estrella, Varon Dandy, que va ser pioner dins l’univers de les colònies masculines.

L’exposició, que porta per títol Perfumeria Parera. 100 anys de Varón Dandy, reunirà un nombrós conjunt de flascons, alguns molt antics i d’un notable valor artístic, procedents de diferents col·leccions privades, i també incorporarà diferents elements publicitaris, sobretot de l’època anterior a la Guerra Civil. Hi haurà, així mateix, un apartat dedicat a altres fàbriques de perfumeria de Badalona.

Amb la mostra es publica un llibre, fruit d’una llarga recerca portada a terme per l’autora, Núria Casals, que relata detalladament la història de Perfumeria Parera i fa un repàs per les altres fàbriques del ram que hi va haver a la ciutat.

 

El Museu publica “Les fàbriques perdudes de la façana marítima” en versió digital

El Museu posa al vostre abast aquest magnífic i acurat recull de la història de les principals fàbriques de la façana marítima badalonina com són les corderies Ribó, Domènech i Garriga, la Unió Vidriera d’Espanya, la CAMPSA, la CACI, Lorilleux o G. de Andreis M.E., per dir-ne només algunes.

A part dels textos, que són els que acompanyen l’exposició del mateix nom produïda pel Museu de Badalona, la publicació inclou també fotografies d’algunes de les peces més destacades que es poden veure a la mostra, com són objectes, imatges, cartells, plànols i altres documents, que testimonien les fàbriques que hi havia, moltes oblidades, i el paper que van tenir a l’hora de convertir Badalona en un gran centre productiu.

DESCARREGAR LA PUBLICACIÓ

 

La ciutat de Baetulo se suma als Arqueopodcasts de l’Arqueoxarxa

El jaciment de la ciutat romana de Baetulo s’afegeix a l’oferta de l’Arqueopodcast, una publicació de caràcter digital i periòdica en forma d’àudio, que impulsa l’Arqueoxarxa, a través del MAC.

Us convidem a explorar les arrels de Baetulo, una de les primeres fundacions de la provincia d’Hispania Tarraconensis, de la mà de la nostra directora, Margarida Abras.

El programa Arqueopodcast, iniciat el juliol del 2021, té com a objectiu donar a conèixer la riquesa i diversitat dels diferents museus arqueològics, equipaments i jaciments museïtzats de Catalunya que integren l’Arqueoxarxa, així com d’altres continguts arqueològics d’actualitat i interès general.

Us convidem a descobrir-los tots!

Continua el cicle de xerrades dedicat a “Les fabriques perdudes de la façana marítima”

La setmana vinent reiniciem el cicle de conferències que hem organitzat a l’entorn de l’exposició Les fabriques perdudes de la façana marítima, i que vam començar el 2 de juny amb la xerrada El moviment obrer abans de la Guerra Civil, que ens va oferir el Dr. Joan Villarroya i Font.

El dijous, 8 de setembre, a les 19 h, ens visitarà Pier Berglund, enginyer agrònom, fundador de l’empresa DAC ENVIRO SL que ens parlarà de El procés de descontaminació de la façana marítima de Badalona.

Durant la resta del mes i mentre duri l’exposició, que s’acaba el diumenge 25 de setembre, s’han programat d’altres conferències al voltant de la industrialització a Badalona i els seus efectes, a les quals us convidem a participar:

Dimarts 13 de setembre, 19 h
Recital de poesía: La punxada del passat
A càrrec de Marcel Riera

Dijous 15 de setembre, 19 h
Conferència: La transformació de la franja de ponent de la façana marítima i els projectes de les 3 xemeneies
A càrrec de Xavier Salvà i Rafael Argelich, arquitectes

Dijous 22 de setembre, 19 h
Conferència: La indústria i el tren a la façana marítima de Badalona
A càrrec de Xavier Nubiola, enginyer.

Totes les activitats es faran a la sala d’actes del Museu i són d’accés lliure fins a completar l’aforament.