Aquí podeu descarregar-vos l’agenda d’activitats del Museu on trobareu les nostres propostes de cara als propers mesos.
Per a més informació podeu consultar al telèfon 933 841 750 o al correu info@museudebadalona.cat
Durant les festes de Nadal, el Museu romandrà tancat el divendres 22 (tarda), el dilluns 25, el dimarts 26, el divendres 29 de desembre (tarda), el dilluns 1, el divendres 5 a la tarda i el dissabte 6 de gener, tot el dia.
Les festes nadalenques afectaran també l’horari d’atenció al públic de l’Arxiu Històric de la Ciutat que romandrà tancat la setmana del 25 al 31 de desembre.
El mes passat, el Sr. Miquel Domingo López va donar a l’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona un total d’11 plaques fotogràfiques estereoscòpiques, fetes pel seu pare, amb vistes diverses de la ciutat i del seu entorn.
Una vegada digitalitzades, hem trobat aquesta que ofereix una vista ben desconeguda del que actualment és la plaça de la Plana.
Es tracta d’una fotografia de la qual no podem precisar la data, però és anterior a 1930.
La casa del centre de la imatge és a Cal Corp, la masia que hi havia a la zona de l’actual plaça de la Plana. A aquesta casa hi arriba una conducció d’obra aixecada i sostinguda amb pilones que era el canal per on arribava aigua des del riu Besòs i resseguia el recorregut de la mina. Se sabia que hi havia aquesta conducció però no en teníem cap constància gràfica.
Al fons, a la dreta, s’identifiquen els pisos de “la llum”, el bloc d’habitatges que encara existeix, situat a la cantonada de l’avinguda de Martí Pujol i el carrer d’Ignasi Iglésias.
El passat 24 de novembre va morir el comunicòleg i dissenyador badaloní Joan Costa Solà-Segalès (1926-2022), considerat un dels principals investigadors mundials del món de la comunicació, la senyalètica, l’esquemàtica i la cientigrafia, al costat de personalitats com Gillo Dorfles, Angelo Schwartz, Vilém Flusser, Umberto Eco, Luc Janizevski, Elisabeth Rohmer, Victor Schwach o Abraham Moles. A més, Costa Solà-Segalès va tenir també una breu carrera com a artista en la seva etapa de joventut.
Format a la Llotja de Barcelona, va estar influenciat principalment per la pintura impressionista. Va exposar a Barcelona (Saló de Tardor), Badalona i Sant Adrià de Besòs, i va ser premiat a Sant Adrià i a Badalona. Va treballar sobretot el retrat a llapis i la pintura, però finalment seria en el camp del disseny i la comunicació on acabaria fent-se un nom. Va ser professor a l’Escola Visual de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és autor de més d’una vintena de llibres i d’un centenar d’articles sobre comunicació, sociologia de la imatge i disseny.
En els fons del nostre Museu es conserven dues obres d’aquell primer període en què s’interessà per la pintura i el dibuix. La primera és el retrat d’una cosina de l’autor, Rosa Motino Solà-Segalés, que en aquell moment tenia 17 anys. Aquesta obra, una pintura a l’oli, es va presentar a l’exposició local de Belles Arts de Badalona l’any 1947 i va ser guardonada amb el primer premi en la categoria d’autors locals. El 2020 es va incloure en l’exposició Retrats que es va poder veure al Museu a la primavera i l’estiu d’aquell any, just després dels mesos de confinament. La segona obra, titulada Descans, va ser adquirida pel preu de 2.000 pessetes per l’Ajuntament de Badalona, després que formés part de l’Exposició Local de Belles Arts de l’any 1951 i hi fos distingida amb un dels premis especials. Anys més tard, l’obra ingressaria en el Fons d’Art del Museu.
Ja podeu adquirir a la botiga del Museu el calendari 2023 de fotografies antigues de la ciutat de Badalona, que publica l’editorial Efadós.
L’edició, en la qual col·labora el Museu, reuneix algunes de les imatges recollides amb motiu de la publicació del llibre L’Abans de Badalona. Recull gràfic 1888-1965 , així com diferents fotografies procedent de l’Arxiu d’Imatges del Museu.
El preu del calendari és de 10,90 €
Avui dijous 24 de novembre es presenta a la Escuela Española de Història y Arqueologia en Roma-CSIC la publicació Ciudades Romanas de Hispania, editada en dos volums per l’editorial Erma di Bretschneider, dins la seva col·lecció d’Història Antiga, Sèrie arqueològica.
L’obra, l’edició de la qual ha anat a cura de Trinidad Nogales Basarrate, inclou un capítol dedicat a la ciutat romana de Baetulo
Aquesta publicació representa la culminació del projecte “Ciudades Romanas de Hispania” que va néixer amb la voluntat de recollir la informació actualitzada de 63 ciutats romanes de la península Ibèrica, escollides entre les províncies romanes de la Tarraconensis, la Baetica i Lusitania. Com a part del projecte, han tingut lloc durant dos anys (2020-2022) un cicle de conferències internacionals dedicades a aquestes ciutats que s’han impartit des del Departamento de Investigación del Museo Nacional de Arte Romano de Mérida i que es poden recuperar a través del canal de youtube d’aquesta institució.
El passat dijous 10 de novembre es va fer al Museu l’acte de donació del fons del fotògraf badaloní Josep M. Bendicho Esteban (1969-2016).
L’acte, que va comptar amb la presència de la Vicepresidenta del Museu, Anna M. Lara, va incloure la intervenció de Ceci Fímia, fotògraf i amic de Josep M. Bendicho que ha classificat les seves fotografies, i de la neboda de Josep M., l’escriptora Núria Bendicho.
L’afició de Josep M. Bendicho es va iniciar quan només tenia 17 anys i encara era un adolescent. Posteriorment va començar a fer feines ocasionals fent de fotògraf per a alguna revista especialitzada en viatges, i com a cercador de localitzacions per a anuncis i pel·lícules, com va ser el cas de Biutiful (2010), d’Alejandro González Iñárritu.
L’any 2000 va aconseguir força notorietat amb la publicació d’un article a La Vanguardia sobre la brutalitat contra els musulmans, al poble d’El Ejido (Almeria).
Va treballar també com a director de cinema. El seu primer treball va ser el curtmetratge Intensitat (2011), que també va escriure i produir. El seu primer llargmetratge, que va codirigir amb Carlos Clausell, va ser Bictor Ugo (2015) i s’estrenà al Festival Internacional de Cine de Morelia (Mèxic).
El Museu incorpora periòdicament als seus fons nombroses donacions de persones, entitats i institucions vinculades a Badalona. Els objectes i documents que constitueixen les donacions són registrats, classificats i documentats segons la seva naturalesa i característiques, i s’ubiquen a les sales de reserva del Museu, on es guarden en les condicions adequades per a la seva conservació. També es poden integrar en les exposicions permanents del Museu o bé en les exposicions temporals.
Volem mostrar el nostre agraïment a totes les persones que ens han fet confiança per la seva inestimable contribució i per ajudar-nos a fer créixer el Museu de tots.
Donacions de peces i fotografies de l’any 2022
Assoc Veïns del Centre, conjunt fotografies d’activitats de l’associació de veïns en diversos anys; Dolors Ballester, diverses peces d’indumentària per a home i per a dona fetes a Badalona; Mercè Clapés Mongay, vestits de nena i vestit de dama d’honor dels Jocs florals de 1968 i vestit de núvia fet per la modista de Badalona, Maryse de l’any 1960; Carme Clarós Sanchez, dos conjunts de vestir de còctel i tres vestits de senyora fets pel modista de Badalona, Pedro Rovira; Rosa Colomé, dues pintures a l’oli de Martí Pujol i de Concepció Caritg; José Francisco Carrasco, conjunt de fotografies de la dècada dels setanta; Gemma Dorado Platero, recordatori noces de plata de Ramon Barriga i Dolors Remisa; David Ferrés Campí, fotografies en digital de la columna amb Sagrat Cor de la Vall de Pomar; Josep Maria i Maria Rosa Fulquet Vidal, pintura a l’oli d’Antoni Ros Güell; Martín Gallego, exemplars del llibre Les libel·lules caminen així com del material fotogràfic i de producció que el formen; Josep Guinot Mauchan, fotografies i documents La Productora de Bòrax i articles químics, SA; Albert Ibáñez, còpia en digital de fotografies del grup de teatre S’estira i S’arronsa (anys setanta); Sebastià Lladó, cessió en dipòsit de dues maquetes de barques; Francesca Niubó, conjunt de fotografies (sobretot Institut Albéniz); Josep Pujals Llopart peces de vestuari de treball de Montalifita SA; REBASA, medaller de Deutsch i Cia.; Gerard Remendo, còpia de diverses fotografies espais de la ciutat final segle XX; Teresa Sàbat del Riu, targeta de felicitació de Badalona de Pedro Rovira; Josep M. Sabater i Coloma Lleal, donació de diverses fotografies i negatius, i una figura d’una Mare de Déu de fusta; Edelmir Sancho, còpia de diverses fotografies d’activitats de l’Aspirantat de Santa Maria; Jaume Solà Campmany, material fotogràfic divers (negatius, fotografies en paper, diapositives), anys vuitanta; Glòria Vicens Hernández, tres vestits de senyora de Pedro Rovira; Josep Vidal Gombau, cobrellit de ganxet fet a mà per Madrona Gombau.
Ara que s’acosten les celebracions dels dies de Tots Sants i del Dia dels Difunts (2 de novembre), volem compartir amb vosaltres algunes curiositats sobre els epitafis amb què els antics romans assenyalaven les tombes dels seus éssers estimats.
Sit Tibi Terra Levis (STTL), “que la terra et sigui lleu”, és, sens dubte, una de les locucions llatines més populars. La trobem documentada en els segles I i II dC, substituint una fórmula anterior: Hic situs o Sita est (HSE), “aquí descansa ell o ella”. D’aquesta darrera, en tenim precisament un testimoni al Museu, on podeu veure exposat un fragment de làpida d’època republicana que es va trobar en un farciment durant les obres de connexió que es van portar a terme per unir l’espai de les Termes amb el del Decumanus, l’any 2008.
Fragment de làpida amb inscripció incompleta. Últim quart del segle I aC (MB 13290). Museu de Badalona
Aquesta expressió, però, no és ni de bon tros tan coneguda com la que la va substituir, la popular Sit Tibi Terra Levis, que encara avui s’utilitza. El sentit de la frase mostra l’esperança que el difunt no s’estigui gaire temps a la sepultura, aguantant el pes de la terra, abans de passar a una vida millor, en el cas del món romà, a l’Inframon.
Els primers a utilitzar aquesta frase van ser els grecs, ja que el seu origen es troba a l’obra Alcestes (438 aC) del gran poeta tràgic Eurípides. La frase va fer fortuna i, amb variacions, va ser repetida per diversos autors clàssics, tant grecs com llatins. Així ho veiem en un poema de Marcial (Epigrames, 9,29), el darrer vers del qual diu: “Que la terra et sigui lleu i que et cobreixi una sorra suau, no fos que els gossos no poguessin desenterrar els ossos”.
Inscripció funerària romana amb la inscripció Sit Tibi Terra Levis. Museo Nacional de Arte Romano. Mérida
Trobem diverses versions de la frase com: S·E·T·L, “que a aquest la terra li sigui lleugera”; o T·L·S, abreujada, “que la terra sigui lleugera”. Com a curiositat, a l’Àfrica romana es documenta amb molta més freqüència una expressió diferent, el sentit de la qual s’assembla molt a l’epitafi que acabaria per adoptar el món cristià. Es tracta de l’abreviatura OTBQ (Ossa Tibi Bene Quiescant), que es podria traduir per “que els teus ossos descansin bé”.
Al segle IV dC és quan comença a aparèixer la locució cristiana R.I.P. (Requiescat In Pace), que la recorda. Al segle V dC desapareix totalment el costum de posar epitafis però es comença a recuperar a partir del segle XVIII, quan tant s’utilitza en la versió llatina R.I.P. com en la catalana o castellana D.E.P. (Descansi en pau).
Detall de l’enterrament d’una dona d’uns 25 anys. S. I dC. Exposició “Baetulo, ciutat romana”. Museu de Badalona
Enterrament sencer de la dona, amb les restes òssies d’un infant. S. I dC. Museu de Badalona
Demà dimecres, 19 d’octubre comença el III Col·loqui d’Arqueologia Romana dedicat al Vi a l’Antiguitat que acull el Museu i que s’allargarà fins al divendres 21 d’octubre.
La trobada, que reunirà un centenar d’especialistes de l’estat espanyol, França, Itàlia o Portugal, permetrà conèixer de primera mà les novetats i intercanviar mètodes, experiències i perspectives sobre l’apassionant món del vi a l’època romana.
El Congrés s’organitza amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i Enoturisme DO Alella i està destinat als professionals de l’arqueologia. Un cop finalitzat, però, donarem a conèixer algunes de les principals aportacions badalonines que se’n derivin en una conferencia del nou cicle Novetats Arqueològiques.
