La publicació “Badalona sota les bombes. 1937-1938” en línia

Tal dia com avui, fa justament 85 anys, Badalona va viure un dels episodis més dramàtics de la seva història. A partir de les 9:55 h del matí l’Aviazione Legionaria italiana, aliada de l’exèrcit franquista, va començar a bombardejar la ciutat. No era la primera vegada que Badalona, considerada un objectiu de gran valor estratègic per la seva importància industrial, rebia les bombes italianes. I tampoc seria l’última… però, en cap altra ocasió el balanç seria tan fatídic com aquell dia.

Cinc avions italians Savoia S-79 van llançar 80 bombes de 100 quilos i 40 de 20 quilos, principalment sobre el barri del Progrés. Les conseqüències d’aquella acció foren catastròfiques. A nivell material es van destruir més d’un centenar d’habitatges i diverses fàbriques, com Can Badrinas, la Cros, la Campsa, el Gas o la Llauna, van patir danys importants. A nivell personal , els efectes serien encara més dramàtics: 65 persones van perdre la vida i 200 van quedar ferides de diversa consideració.

El badaloní Joan Villarroya i Font, catedràtic d’història contemporània a la UB, va recuperar la memòria d’aquest bombardeig i la de tots els que va rebre la nostra ciutat durant el conflicte en un llibre imprescindible, Badalona sota les bombes. 1937-1938, publicat pel Museu l’any 2017. Actualment aquesta publicació està esgotada però, atès el seu interès, l’hem volgut posar a l’abast de tothom, ara en format digital, a la nostra pàgina web.

Desitgem que aquesta lectura sigui del vostre interès.

DESCARREGAR EL LLIBRE

 

Publicació Badalona sota les bombes 1937-1938

Donació de la documentació produïda pel PSUC i IC a l’AHBDN

Recentment s’ha fet donació a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona de la documentació produïda pel PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) entre 1976 i 1987 i per IC (Iniciativa per Catalunya) des de la seva creació el 1987 fins al 2016.

El fons del PSUC està integrat per 19 unitats d’instal·lació i té una extensió de 1,90 metres lineals. I el fons IC esta format per 27 unitats d’instal·lació i 2,70 metres lineals. Ambdós fons estan a disposició dels investigador i estudiosos.

Les feines de tria i inventari han estat portades a terme per un equip d’antics militants de les dues organitzacions dirigits per l’Arxiu Històric de la Ciutat.

 

Reserveu-vos els dies, que arriba una nova edició de les Nits d’Estiu!

Un any més el Museu us proposa rebre –i celebrar!- l’estiu amb una combinació refrescant de patrimoni i música. El marc és immillorable i irrepetible: la fàbrica de l’Anís del Mono. Un espai carregat d’història, art i anècdotes que us captivaran i us transportaran a l’època de la industrialització, un període de creixement econòmic que donaria origen al moviment modernista, un dels més significatius de la història de Catalunya, i que transformà la  manera d’entendre el món.

En aquesta edició us proposem tres nits, amb repertoris totalment diferents, dels quals podreu gaudir tranquil·lament a la fresca del pati.

Divendres 7 de juliol. Anthus Quintet. Love! Homenatge a Nat King Cole
Divendres 14 de juliol. Canela N’Drama
Divendres 21 de juliol. Ellas Music Band

Preu de l’entrada: 15 €. Màxim 4 entrades per persona.
L’entrada inclou la visita guiada a la fàbrica i el concert.

Per raons d’aforament, l’entrada al recinte es farà de forma esgraonada en funció del grup. No es podrà entrar a la fàbrica fora de l’hora assignada.

Entrada grup 1. Visita en català: 20:30 h
Entrada grup 2. Visita en català: 20:45 h
Entrada grup 3. Visita en castellà: 21 h.

Entrades a la venda en aquest web a partir del dimarts 20 de juny a les 10 h

La Setmana Internacional dels Arxius al AHBDN

La setmana del 5 a l’11 de juny se celebra una nova edició de la Setmana Internacional dels Arxius. Enguany des del Museu i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) volem commemorar aquesta celebració amb la publicació al nostre web dels catàlegs del l’ampli fons de Josep M. Cuyàs i Tolosa.

Josep M. Cuyàs i Tolosa (Badalona 1904-1992) va ser un historiador i arqueòleg autodidacta. Encara que aquesta no va arribar a ser la seva dedicació professional –va treballar durant 50 anys a les oficines de l’empresa química CROS, de la qual arribà a ser apoderat– mai va deixar de treballar per a la recuperació de la història de Badalona.

De jove ja es va interessar per l’arqueologia. Als 16 anys publicava a El Eco de Badalona el seu primer article sobre matèria arqueologia i el 1925 fundava amb un grup d’amics, entre ells un altre destacat historiador i arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó, l’Agrupació Excursionista de Badalona. L’any 1933 l’Agrupació fundava el seu propi museu amb les peces procedents de les excavacions i amb col·leccions de peces recollides entre particulars.

Després de la guerra, el 1945, Cuyàs va iniciar les excavacions en l’àrea de Baetulo, que va dirigir com a Comissari d’Excavacions locals de Badalona, nomenat per l’historiador i arqueòleg Josep Serra i Ràfols.

El 1955, justament quan se celebrava la VIII Assemblea Provincial d’excavacions arqueològiques, Cuyàs i Tolosa havia fet la troballa de les termes de Baetulo, amb un estat de conservació extraordinari. Aquell any es posà la primera pedra de l’actual Museu de Badalona (inaugurat oficialment el 1966), del qual va esdevenir el primer director.

Encara que la seva vessant arqueològica fou important, destacà també per la laboriosa feina de recopilar dades i documents sobre Badalona. En aquest camp, un dels estudis més destacats que va fer va ser la recopilació de dades a l’arxiu parroquial de Santa Maria, que finalitzà pocs dies abans de la crema de l’església el 1936. Després de retirar-se com a director del Museu de Badalona, als 65 anys, es dedicà a recórrer tots els arxius de Barcelona i també els d’altres localitats.

Aquesta tasca ingent es va materialitzar en el conjunt del seu fons que inclou 179 caixes de fons arxivístic, 273 títols de col·lecció local i 137 de general de l’hemeroteca i 1930 volums de la biblioteca. 75 metres lineals que custodia el Museu de Badalona des de l’any 1992 i que constitueixen una font primordial per als investigadors de la història i el patrimoni badaloní.

 

Josep M. Cuyàs amb la seva esposa. Desconegut. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs.

El disc d’avís de bombardeig del Museu en una exposició del Museu de la Música

El Museu col·labora amb l’exposició Escoltar amb les mans. Suports obsolets, missatges efímers del Museu de la Música de Barcelona, amb la cessió temporal d’un disc d’acetat que conté l’enregistrament sonor de les alarmes que advertien dels imminents bombardejos durant la Guerra Civil.

La mostra, que ha estat comissariada pel músic, compositor i artista sonor Ferran Fages, reflexiona i s’endinsa en la fragilitat, la durabilitat i les capacitats dels suports analògics i en com aquestes han determinat les nostres escoltes, memòries, imaginaris –individuals o col·lectius, i la nostra manera de relacionar-nos amb el so.

Podeu visitar aquesta original proposta fins al 10 de desembre a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Música, c/ Lepant, 150. Barcelona.

Escoltar avís i sirena. Versió catalana

Escotar avís i sirena. Versión castellana

 

Can Miravitges es converteix en escenari de la vida de Joan Miró

El dimecres 26 d’abril a les 22:05 h, TV3 estrena la pel·lícula MIRÓ, coincidint amb el 130è aniversari del naixement del pintor Joan Miró.
Dirigida per Oriol Ferrer (Cançó per a tu, Descalç sobre la terra vermella), i protagonitzada per Edu Lloveras (Joan Miró), Aida Folch (Pilar Juncosa), Pau Roca (Pablo Picasso), Lluïsa Mallol (Dolors Ferrà), Òscar Rabadán (Miquel Miró) i Mel Salvatierra (Maria Dolors), la pel·lícula s’ha rodat en part a la masia de Can Miravitges de Badalona.
El film és doncs, un pretext perfecte per redescobrir aquesta petita joia del passat agrícola de la nostra ciutat, tot resseguint la vida d’aquest immortal artista català.
Recordeu que si voleu conèixer de primera mà aquesta masia badalonina, encara podeu adquirir entrades per la visita que hi farem el diumenge 11 de juny a les 10: 30 h.
 

XVIII MAGNA CELEBRATIO. El festival romà de Badalona

Del 27 al 30 d’abril, torna una nova edició de la Magna Celebratio, el festival romà de Badalona!

Un any més el Museu i els seu entorn s’ompliran d’activitats que recorden i reivindiquen el patrimoni i la història de l’antiga ciutat romana de Baetulo. Recreacions històriques, tallers per als més petits, portes obertes a espais arqueològics, xerrades… que ens ensenyaran com vivien els baetulonenses.

Enguany les propostes giraran a l’entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, dos conceptes de rigorosa actualitat que, com descobrirem, els romans ja coneixien i practicaven.

Ben aviat publicarem el programa amb tota la informació, estigueu atents als nostres canals de difusió habitual i, sobretot, reserveu-vos els dies!

 

Presentació del projecte de l’escultura dedicada a l’alcalde Xifré

Dissabte dia 1 d’abril, a les 10,30 h del matí, es presentarà a la sala d’actes del Museu el projecte de l’escultura dedicada a l’alcalde Frederic Xifré, que el Museu de Badalona encarregarà a l’escultor Pere Coll, conegut com a Perecoll.

Perecoll, nascut a Mataró el 1948, és un artista polifacètic que ha conreat la pintura, l’orfebreria i l’escultura i que ha obtingut ressò internacional. És autor de diverses escultures públiques, sobretot a Mataró, on una de les seves obres, titulada La cadira de l’alcalde, està dedicada a Josep Abril Argemí, alcalde republicà d’aquella ciutat, que fou afusellat pel franquisme.

Aquest fet també es va donar a Badalona, on Frederic Xifré i Masferrer, alcalde en el moment d’esclatar la Guerra Civil, va ser afusellat pels franquistes en acabar el conflicte bèl·lic, concretament el 15 de febrer de 1940.

La iniciativa de dedicar una escultura a l’alcalde Xifré parteix d’una moció presentada al ple municipal, en data 31 de gener de 2017 per l’Associació Cultural Alcalde Xifré, en defensa de la seva memòria.

Al llarg de l’acte de presentació, Perecoll explicarà la ubicació i les característiques del projecte que té previst portar a terme per tal de retre homenatge a la figura de l’alcalde Xifré i conservar-ne la memòria.

 

 

 

La baüla del mag Li-Chang a l’exposició “Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre”

Des del 15 de març i fins al 16 de juliol, es pot veure a la Fundació Joan Brossa de Barcelona l’exposició Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d’acció, el parateatre, comissariada per Joan Maria Minguet, en la qual el Museu de Badalona col·labora cedint una singular peça del seu fons. Es tracta d’un bagul que el cèlebre mag badaloní Joan Forns i Jordana (Badalona 9 d’abril de 1916- Barcelona 12 de gener de 1998), Li-Chang, feia servir per als seus aclamats números d’escapisme. Ell l’anomenava baüla i va ingressar a les col·leccions del Museu per donació dels seus fills, Joan Maria i Montserrat Forns, l’any 2007.

 

Museu de Badalona, Inv. 9691

La mostra és el fruit d’una recerca que pren la forma d’instal·lació expositiva per explicar la intensa dedicació de Joan Brossa al que ell anomenava el parateatre, una disciplina escènica que, tal com afirma el comissari de la mostra, el mateix Brossa va conrear i que, en comptes de centrar-se en la tradició literària del teatre, busca des de temps immemorials el contacte amb l’espectador a través de la fascinació, la sorpresa o l’ocurrència en tot allò que succeeix a un escenari (o en una pista circense, o a un carrer o una plaça) que no té a veure amb l’argument ni la narració.

Per a més informació:
https://www.fundaciojoanbrossa.cat/arxiu-arts-visuals/altres-brosses-parateatre