Cicle de conferències. Treballant amb la història. Una altra mirada a l’època medieval

Cada any pels volts de març, dins del marc de la Festa Medieval de Badalona, l’Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi i el Museu de Badalona organitzen un cicle de conferències per enriquir aquesta festivitat i difondre diferents aspectes de l’edat mitjana. En els darrers anys, s’han realitzat xerrades sobre les masies de Badalona, les ermites de la Vall de Betlem, els orígens de l’escut de la ciutat, el fenomen de la pirateria el segle XV i XVI o el món rural a l’època medieval. El cicle d’enguany busca una altra perspectiva a partir del punt de vista de tres professionals provinents de diferents oficis dedicats a treballar i estudiar la història.

Les conferències tindran lloc els dijous 16, 23 i 30 de març, a les 19 h, a la sala d’actes del Museu. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.

Nou recurs en línia: Montalegre. Sis segles de silenci cartoixà

El 16 de febrer de 1415, fa 608 anys, l’orde cartoixà va adquirir les antigues instal·lacions d’un monestir de monges agustinianes i els terrenys circumdants, situats a Sant Fost de Campsentelles. Dos dies més tard, el 18 de febrer, els cartoixans també van comprar la masia i les terres del mas Rovira, a Tiana. Naixia la cartoixa de Montalegre.

 

Per commemorar aquesta efemèride, incorporem al nostre web la versió digital del llibre Montalegre. Sis segles de silenci cartoixà, escrit per Jaume Oliveras Costa i amb fotografies d’Oriol Casanovas i Antonio Guillén.

 

Esperem que en gaudiu!

 

VEURE I DESCARREGAR PUBLICACIÓ

 

 

Publicació Montalegre, sis segles de silenci cartoixà

Col·loqui: Els alcaldes assassinats pel franquisme

El proper dimarts, 14 de febrer, a les 19,30 h tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de Badalona un col·loqui sobre les figures de Frederic Xifré i Masferrer i de Celestí Boada i Salvador, alcaldes de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, respectivament, que van ser represaliats i afusellats pel franquisme.

L’acte anirà a càrrec de l’historiadors Mateu Chalmeta i Sam Núñez, que ha participat en un estudi sobre Celestí Boada, i està organitzat per l’Associació Alcalde Xifré amb la col·laboració del Museu de Badalona.

La clausura de l’acte anirà a càrrec d’Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona i president del Grup Municipal d’ERC.

Entrada lliure fins a completar l’aforament.

 

Agenda d’activitats gener-març 2023

Aquí podeu descarregar-vos l’agenda d’activitats del Museu on trobareu les nostres propostes de cara als propers mesos.

Per a més informació podeu consultar al telèfon 933 841 750 o al correu info@museudebadalona.cat

Descarregar l’agenda

 

Horari de Nadal – 2023

Durant les festes de Nadal, el Museu romandrà tancat el divendres 22 (tarda), el dilluns 25, el dimarts 26, el divendres 29 de desembre (tarda), el dilluns 1, el divendres 5 a la tarda i el dissabte 6 de gener, tot el dia.

Les festes nadalenques afectaran també l’horari d’atenció al públic de l’Arxiu Històric de la Ciutat que romandrà tancat la setmana del 25 al 31 de desembre.

 

 

Sabeu d’on és aquesta imatge?

El mes passat, el Sr. Miquel Domingo López va donar a l’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona un total d’11 plaques fotogràfiques estereoscòpiques, fetes pel seu pare, amb vistes diverses de la ciutat i del seu entorn.

Una vegada digitalitzades, hem trobat aquesta que ofereix una vista ben desconeguda del que actualment és la plaça de la Plana.

Es tracta d’una fotografia de la qual no podem precisar la data, però és anterior a 1930.

La casa del centre de la imatge és a Cal Corp, la masia que hi havia a la zona de l’actual plaça de la Plana. A aquesta casa hi arriba una conducció d’obra aixecada i sostinguda amb pilones que era el canal per on arribava aigua des del riu Besòs i resseguia el recorregut de la mina. Se sabia que hi havia aquesta conducció però no en teníem cap constància gràfica.

Al fons, a la dreta, s’identifiquen els pisos de “la llum”, el bloc d’habitatges que encara existeix, situat a la cantonada de l’avinguda de Martí Pujol i el carrer d’Ignasi Iglésias.

 

Museu de Badalona. AI. Col·lecció Miquel Domingo

A la memòria de Joan Costa Solà-Segalés

El passat 24 de novembre va morir el comunicòleg i dissenyador badaloní Joan Costa Solà-Segalès (1926-2022), considerat un dels principals investigadors mundials del món de la comunicació, la senyalètica, l’esquemàtica i la cientigrafia, al costat de personalitats com Gillo Dorfles, Angelo Schwartz, Vilém Flusser, Umberto Eco, Luc Janizevski, Elisabeth Rohmer, Victor Schwach o Abraham Moles. A més, Costa Solà-Segalès va tenir també una breu carrera com a artista en la seva etapa de joventut.

Format a la Llotja de Barcelona, va estar influenciat principalment per la pintura impressionista. Va exposar a Barcelona (Saló de Tardor), Badalona i Sant Adrià de Besòs, i va ser premiat a Sant Adrià i a Badalona. Va treballar sobretot el retrat a llapis i la pintura, però finalment seria en el camp del disseny i la comunicació on acabaria fent-se un nom. Va ser professor a l’Escola Visual de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és autor de més d’una vintena de llibres i d’un centenar d’articles sobre comunicació, sociologia de la imatge i disseny.

En els fons del nostre Museu es conserven dues obres d’aquell primer període en què s’interessà per la pintura i el dibuix. La primera és el retrat d’una cosina de l’autor, Rosa Motino Solà-Segalés, que en aquell moment tenia 17 anys. Aquesta obra, una pintura a l’oli, es va presentar a l’exposició local de Belles Arts de Badalona l’any 1947 i va ser guardonada amb el primer premi en la categoria d’autors locals. El 2020 es va incloure en l’exposició Retrats que es va poder veure al Museu a la primavera i l’estiu d’aquell any, just després dels mesos de confinament. La segona obra, titulada Descans, va ser adquirida pel preu de 2.000 pessetes per l’Ajuntament de Badalona, després que formés part de l’Exposició Local de Belles Arts de l’any 1951 i hi fos distingida amb un dels premis especials. Anys més tard, l’obra ingressaria en el Fons d’Art del Museu.

 

                                                                Retrat de Rosa Motino Solà-Segalés (1947) i Descans (1951)

 

 

El calendari del 2023 ja és a la venda a la botiga del Museu

Ja podeu adquirir a la botiga del Museu el calendari 2023 de fotografies antigues de la ciutat de Badalona, que publica l’editorial Efadós.

L’edició, en la qual col·labora el Museu, reuneix algunes de les imatges recollides amb motiu de la publicació del llibre L’Abans de Badalona. Recull gràfic 1888-1965 , així com diferents fotografies procedent de l’Arxiu d’Imatges del Museu.

El preu del calendari és de 10,90 €

 

Presentació del llibre Ciudades Romanas de Hispania que inclou un capítol dedicat a Baetulo

Avui dijous 24 de novembre es presenta a la Escuela Española de Història y Arqueologia en Roma-CSIC la publicació Ciudades Romanas de Hispania, editada en dos volums per l’editorial Erma di Bretschneider, dins la seva col·lecció d’Història Antiga, Sèrie arqueològica.

L’obra,  l’edició de la qual ha anat a cura de Trinidad Nogales Basarrate, inclou un capítol dedicat a la ciutat romana de Baetulo

Aquesta publicació representa la culminació del projecte “Ciudades Romanas de Hispania” que va néixer amb la voluntat de recollir la informació actualitzada de 63 ciutats romanes de la península Ibèrica, escollides entre les províncies romanes de la Tarraconensis, la Baetica i Lusitania. Com a part del projecte, han tingut lloc durant dos anys (2020-2022) un cicle de conferències internacionals dedicades a aquestes ciutats que s’han impartit des del Departamento de Investigación del Museo Nacional de Arte Romano de Mérida i que es poden recuperar a través del canal de youtube d’aquesta institució.

 

 

 

Donació del fons fotogràfic de Josep M. Bendicho al Museu

El passat dijous 10 de novembre es va fer al Museu l’acte de donació del fons del fotògraf badaloní Josep M. Bendicho Esteban (1969-2016).

L’acte, que va comptar amb la presència de la Vicepresidenta del Museu, Anna M. Lara, va incloure la intervenció de Ceci Fímia, fotògraf i amic de Josep M. Bendicho que ha classificat les seves fotografies, i de la neboda de Josep M., l’escriptora Núria Bendicho.

L’afició de Josep M. Bendicho es va iniciar quan només tenia 17 anys i encara era un adolescent. Posteriorment va començar a fer feines ocasionals fent de fotògraf per a alguna revista especialitzada en viatges, i com a cercador de localitzacions per a anuncis i pel·lícules, com va ser el cas de Biutiful (2010), d’Alejandro González Iñárritu.

L’any 2000 va aconseguir força notorietat amb la publicació d’un article a La Vanguardia sobre la brutalitat contra els musulmans, al poble d’El Ejido (Almeria).

Va treballar també com a director de cinema. El seu primer treball va ser el curtmetratge Intensitat (2011), que també va escriure i produir. El seu primer llargmetratge, que va codirigir amb Carlos Clausell, va ser Bictor Ugo (2015) i s’estrenà al Festival Internacional de Cine de Morelia (Mèxic).