Sit tibi terra levis Maribel

Hem començat l’any amb una trista notícia que ens arriba des de Còrdova: la pèrdua de la nostra companya –i amiga- Maribel Gutiérrez. Arqueòloga, il·lustradora, gran comunicadora i amant de la cultura romana, la Maribel era també directora i cofundadora de l’empresa de didàctica de la història Sexto Mario, amb la qual havia participat a diferents edicions del festival romà de Badalona, Magna Celebratio.

El seu entusiasme, la seva creativitat i la capacitat que tenia de transmetre tots els continguts –fossin quins fossin- d’una manera atractiva i suggeridora va ser tota una inspiració per a nosaltres cada vegada que ens va visitar. De fet, amb la seva amabilitat i generositat habitual no va dubtar de compartir els seus coneixements amb el nostre equip d’educadors, sempre que li vam demanar. Viurà sempre en el nostre record.

Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu), Maribel.

 

 

 

Una peça amb història

El passat mes de desembre el Museu va inaugurar una exposició de fotografies que repassa la vida quotidiana i mostra aspectes de la ciutat i la seva gent durant els mesos d’hivern de diferents anys.

En el moment de preparar-la, una fotografia ens va cridar molt l’atenció perquè ens va semblar reconèixer una peça que hi apareixia i que es conserva a la col·lecció del Museu. Comprovat i confirmat el fet, us expliquem de quina peça es tracta i què en sabem, i la relacionem amb la fotografia.

Es tracta d’un estendard (MB 2057) en el qual hi ha brodat el text Escuela pública de párvulos en una banda i l’escut de Badalona (anterior a 1914), a l’altra. La fotografia en la qual apareix correspon a la celebració de la Festa de l’Arbre el 4 de març de l’any 1906, que es va fer a la zona del turó d’en Rosés.

Les primeres festes de l’arbre a Catalunya van tenir lloc a la primavera de 1899 i ben aviat es van estendre arreu del territori. Es tractava d’una diada que volia difondre la importància dels arbres com a reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i modeladors del paisatge.

A la festa de Badalona que apareix a la imatge original, feta pels Germans Sayol i de la qual es conserva un negatiu de vidre de 13 x 18 cm a l’Arxiu d’Imatges del Museu, hi assistiren les autoritats locals i els prohoms de Badalona i també alguns de Barcelona. Després dels actes i parlaments, es repartiren més de 2.000 berenars als alumnes de les escoles que hi assistiren.

Si voleu conèixer tots els detalls d’aquesta celebració, no us perdeu la notícia que va publicar-ne El Eco de Badalona, de 10 de març de 1906:
https://www.museudebadalona.cat/arxiu/hemeroteca/el-eco-de-badalona

 

 

Estendard Escuela pública de párvulos (Ajuntament de Badalona)[anterior a 1906]. MB 2057
Festa de l’Arbre a Badalona el 4 de març de 1906. Germans Sayol/MB. Arxiu Josep M. Cuyàs.

 

Recupereu les xerrades del cicle “Novetats arqueològiques” a youtube

Ja podeu recuperar les quatre xerrades del cicle NOVETATS ARQUEOLÒGIQUES d’enguany, en el canal de Youtube del Museu de Badalona.

Conferència a càrrec de Joan Ferrer Jané

 

Conferència a càrrec de Maria Font Puigsech i Esther Gurri Costa

 

Conferència a càrrec de Jordi Ardiaca i Clara Forn

 

Conferència a càrrec de Isabel Rodà de Llanza i de Diana Gorostidi

 

Ja es poden consultar en línia alguns dels censos i padrons històrics de la ciutat

Ja podeu consultar en línia alguns dels padrons i censos de Badalona més antics que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN). Una font imprescindible que ara posem a la pàgina web del Museu, a l’abast dels investigadors i del públic en general, interessat en la història de la nostra ciutat.

El Cens de població és la relació de les dades demogràfiques, econòmiques i socials d’una població, en aquest cas, de Badalona. La informació recollida -adreça, noms de les persones, sexe, edat, estat civil, grau d’instrucció i altres dades econòmiques- canvia poc entre els diversos registres. Els censos que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona van des del segle XIX fins al 1940 però en aquesta primera fase només es podran consultar en línia un cens incomplet datat al segle XIX, i els de 1857 i 1860.

Pel que fa al padró municipal d’habitants és el registre de persones que viuen en el municipi realitzat per l’Ajuntament amb la funció d’acreditar la residència en un domicili concret. A l’AHBDN es conserva un dels padrons més antics de Catalunya, el de l’any 1717, que ara es podrà consultar en línia juntament amb la resta de padrons que es custodien a l’arxiu fins a l’any 1914. La resta de padrons, que arriben fins a l’any 1945, encara no els trobaran al web.

Tot i que tant els censos com els padrons recullen informació dels mateixos habitants, hi ha algunes diferències quant a la seva finalitat i contingut. Mentre que el cens té un caràcter estadístic i es fa a àmbit estatal amb l’objectiu de recollir informació demogràfica i social sobre el nombre i la distribució de la població, els padrons els porten a terme els municipis i tenen una funció purament administrativa.

Amb aquest nou recurs, s’amplia el ventall d’eines per a les persones que vulguin fer recerca, a la vegada que es vetlla per a la conservació d’aquests importants fons històrics, evitant-ne la manipulació que els pots deteriorar.

 

ANAR A LA PÀGINA DE CONSULTA DELS CENSOS EN LÍNIA

ANAR A LA PÀGINA DE CONSULTA DELS PADRONS EN LÍNIA

 

Celebreu la Castaween amb una màscara romana

La tardor és temps de Bacus, de verema i de vi, sobretot d’aquest vi dolç que tant de gust ens ve per acompanyar les castanyes i els panellets!

Aquest any us proposem romanitzar la vostra festa de la Castanyada –sigui quina sigui la versió que en celebreu- amb una careta que reprodueix la màscara teatral romana que decora una llàntia del segle I dC, que podeu veure exposada en el nostre Museu.

Encara que els romans no tenien cap festa concreta per a aquesta data, sí que en tenien de relacionades amb la tardor i amb el raïm, com les Meditrinalia (l’11 d’octubre), que era una celebració per tastar el most, verificant-ne la qualitat.

D’altra banda, Bacus era també el protector del teatre. Sabíeu que els actors d’època grega i romana portaven màscares per tal que el públic reconegués ràpidament el paper que representaven? En el nostre cas, es tracta d’una màscara tràgica que, de ben segur, feia patir molt els espectadors.

Hem fet una interpretació d’aquesta peça, guarnint-la amb aranyes i teranyines per tal que en pugueu gaudir durant aquest dies. Si us la poseu, segur que feu enveja als vostres amics, mentre els turmenteu amb alguna història ben tràgica… Però no us passeu de la ratlla!

 

DESCARREGAR LA MÀSCARA

 

Premi Auriga per a l’exposició Bacus, les màscares del déu

L’any 2019, la mostra Bacus, les màscares del déu, produïda pel Museu de Badalona i comissariada per Esther Gurri, conservadora del mateix Museu, va ser distingida per la revista Auriga –l’única publicació catalana dedicada a la difusió de la cultura clàssica- amb el Premi Musa d’exposicions temporals sobre el món antic, compartint-lo ex aequo amb la mostra Arqueologia a l’exili. El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939) del MAC Barcelona.

A causa de la pandèmia i de les complicacions que se’n van derivar, el lliurament d’aquesta distinció es va posposar sine die i, ara, s’ha portat a terme en el marc de l’edició de l’any 2023.

Bacus, les màscares del déu va ser inaugurada el 28 de març de 2019 a Badalona, i se centrava en els orígens, els significats, el culte i les simbologies d’aquest déu a partir d’una àmplia mostra de peces procedents de diversos museus catalans. La mostra es va poder veure, a més, al MAC Empúries (del 15 de juny fins al 15 de setembre de 2019) i al Vinseum de Vilafranca del Penedès (del 20 de març fins al 20 d’agost de 2020) i va arribar, així, a milers de visitants d’arreu del territori.

 

 

 

 

 

El Museu col·labora en la celebració del Dia Mundial de la Recerca en Càncer

El diumenge 24 de setembre, de 10 a 2 del matí, el Museu acollirà diferents xerrades i tallers amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Recerca en Càncer, organitzada pels Amics de Can Ruti, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Badalona i del Museu.

La jornada comptarà amb la presència de les doctores Anna Martínez-Cardús (B·ARGO i CARE-IGTP), Núria Mulet (B·ARGO-ICO i CARE-IGPT), Sofia España (B·ARGO-ICO i CARE-IGPT) i Eva Martínez-Balibrea (PROCURE-ICO i CARE-IGPT), investigadores de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol de Badalona.

L’entrada és gratuïta amb aforament limitat.

DESCARREGAR EL PROGRAMA

 

Horari del Museu i l’Arxiu històric durant el mes d’agost. 2023

Durant el mes d’agost el Museu de Badalona estarà obert de dimarts a diumenge de 10 a 14 h.

L’exposició temporal  50 ANYS. CAMÍ. ESCULTURES es podrà visitar en el mateix horari d’obertura.

La Casa dels Dofins, la Casa de l’Heura i l’Arxiu Històric estaran tancats durant el mes d’agost.

 

Ja podeu consultar el nou número de la revista Carrer dels Arbres 2023

El nou número de la revista del Museu de Badalona, Carrer dels Arbres, revista digital d’història i patrimoni de Badalona, corresponent a l’any 2023, ja està disponible al nostre web.

Desitgem que els articles que inclou siguin del vostre interès.

Descarregar la revista

 

 

El Museu de Badalona col·labora en el documental sobre Pere Mitjans

El Museu de Badalona col·labora en el documental sobre Pere Mitjans que està portant a terme Badalona Comunicació. Es tracta d’un documental històric sobre la figura de Pere Mitjans, un dels primers periodistes radiofònics de Badalona, que va ser condemnat per la dictadura franquista per haver dirigit Ràdio EAJ 39 Badalona, durant la Guerra Civil.

El treball utilitza arxius audiovisuals, fotografies i premsa de l’època que, en part, han estat facilitades pel Museu. També inclou entrevistes a familiars i a historiadors, com la que es va fer el dimarts 20 de juny al catedràtic d’història contemporània Joan Villarroya i Font, que es va enregistrar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN), gestionat pel Museu. L’objectiu d’aquesta recerca és repassar la vida de Pere Mitjans i explorar el rol que va jugar la ràdio local en moments destacats de la historia recent de Badalona.

 

Gravació de l’entrevista a Joan Villarroya i Font. 20 de juny 2023. Foto: F. García