кракен ссылкакракен ссылка кракен даркнеткракен даркнет мега даркнет мега ссылка мега сайт

El Cor de Marina

Seguim aprofitant l’avinentesa de la celebració dels 150 anys de la mort de Josep Anselm Clavé, per mostrar-vos fons que tenim conservats al Museu relacionats amb els Cors Clavé de Badalona.
Avui el protagonista és el Cor de Marina.

Els inicis d’aquesta entitat se situen al 1876, quan un grup de cinquanta pescadors i peixaters que es reunien al cafè de Can Punt —al carrer de Mar— van decidir fundar-lo. Tot i així, l’entitat considera com a data inicial l’any 1882 i és la que figura en els estendards.

El desembre de 1886 van inaugurar l’estatge social de la Rambla, on avui continuen desenvolupant la seva activitat cultural i recreativa. L’edifici, obra de l’arquitecte Joan Baptista Pons Trabal (Barcelona 1855-1928), forma part del catàleg de protecció del patrimoni històric, artístic i paisatgístic de Badalona.

L’edifici té una sala d’actes/teatre amb capacitat per a 150 persones. Aquest espai ha estat molt productiu en representacions i ha passat per èpoques molt brillants. Al llarg dels anys, el Cor de Marina ha acollit altres entitats, entre les quals destaca l’Orfeó Badaloní, que hi va tenir la seu entre els anys 1948 i 1972

Si voleu saber-ne més

Montserrat Carreras. “El Cor de Marina i la seva activitat al 1897”. A: Cor de Marina. Festes de Nadal 1997.
Montserrat Carreras. “El Cor de Marina entre l’esbarjo i el mutualisme 1882 -1899”. A: Cor de Marina. Festes de Nadal 2006.
Montserrat Carreras i Jaume Arqué Ferrer. “Els espais escènics de Badalona”. A: Carrer dels Arbres, núm. 4. 4a. època.

 

Estendard del Coro de Marina [1914-1920]
Teixits brodats i passamaneria. 97 x 75 cm
Inv. MB 9694. Donació del Cor de Marina (any 2007)

La Societat Coral La Badalonense

Seguim aprofitant l’avinentesa de la celebració dels 150 anys de la mort de Josep Anselm Clavé, per mostrar-vos fons que tenim conservats al Museu relacionats amb els Cors Clavé de Badalona.
Avui la protagonista és la Societat Coral La Badalonense.
El 1858 és l’any d’inici d’aquesta societat. Té l’origen en el Coro de Badalona (donat a conèixer el 1854), del qual, l’any 1857, es va escindir un sector que fundà la Societat Coral L’Alba.
El 1858 el cor ingressà a la Societat Euterpe de Cors de Clavé, on es va enregistrar amb el nom de Societat Coral i de Socors Mutus La Badalonense.
Com totes les societats corals, havia començat amb les tertúlies de pescadors, corders i teixidors, que solien acabar entonant cançons populars de l’època.
A principis del segle XX el moviment coral presentava una gran vitalitat, amb l’existència de diverses entitats corals. Totes elles participaven activament en els nombrosos actes (homenatges, inauguracions…) i festivitats (el Corpus, la Festa Major…) que se celebraven a la vila al llarg de l’any.
L’octubre del 1917 La Badalonense inaugurava la seva seu social a l’actual carrer de Francesc Layret, la mateixa que manté encara actualment.
Us mostrem tres estendards d’aquesta societat que conservem al Museu.

Horari de Setmana Santa del Museu i de l’Arxiu Històric 2024

Si voleu aprofitar les vacances per descobrir la ciutat romana de Baetulo, us recordem que el Museu estarà obert durant tota la Setmana Santa a excepció del divendres 29 de març i del Dilluns de Pasqua.

Pel que fa a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) romandrà tancat el dimarts 26 i el dimecres 27 de març.

Per a més informació podeu trucar al 933 841 750

 

Segle I dC. Marbre de Carrara.

La Unió Perpètua de les Societats Corals

Fa molts anys que el Museu conserva en els seus fons l’estendard (MB 19326) la procedència del qual és totalment desconeguda, ja que no hi ha cap registre que en testimoniï l’ingrés. L’any 2008, el net de Francesc Flos Calcat, autor del disseny, va fer donació del dibuix del projecte d’estendard (MB 11817) i de la plantilla a mida real del text de l’estendard (MB 11857). Aquesta donació va fer possible l’agrupament d’aquestes tres peces.

Tot plegat té el seu origen en la festa de la unió de les societats corals de Badalona, que es va celebrar el 9 de març de 1895 al Teatre Zorrilla per commemorar la unió de tres de les societats corals de la vila: la Societat Coral i de Socors Mutus Alba, la Societat Coral La Badalonense i la Societat Coral La Palma.

Segons la descripció que es pot llegir al setmanari El Eco de Badalona del 2 de març de 1895, en un intermedi, Pere Viñas Renom va regalar a les societats un magnífic pendó o estendard com a record del llaç d’unió que se celebrava en aquell acte.

Si voleu llegir més informació de l’acte, mireu El Eco de Badalona, del 2 de març de 1895 i del 16 de març de 1895.

 

 

Commemoració del 150è. Aniversari de la mort de Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona 1824- Barcelona 1874)

Aquest any 2024 es commemora a Catalunya el 150è aniversari de la mort de Josep Anselm Clavé (1824-1874) polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

Les societats corals van tenir un gran seguiment a Catalunya i se’n van fundar moltes al segle XIX i principi del XX, que en alguns casos encara estan en actiu.

A Badalona també n’hi va haver i hi encara ha nombroses societats corals, algunes de les quals han anat cedint els seus estendards, documents i altres materials al Museu.

Ara, amb motiu d’aquesta efemèride, volem compartir amb vosaltres aquests fons i la història de les entitats que els van generar, i ho farem a través de notícies publicades al nostre web i a les xarxes socials durant aquest any.

Per acabar, recordarem que l’any 1954, les societats corals de Badalona van dedicar un monument a Clavé, format per un bust del mestre, obra de Joan Barrera i Ferrer, col·locat damunt una peanya, situat a l’avinguda de Sant Ignasi de Loiola, on encara es pot veure avui dia.

 

Trobada de societats corals. 1915. Autors: Germans Sayol. Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa. MB

 

Teniu alguna obra del pintor badaloní Joaquim Torrents Lladó?

Des del Museu, amb la col·laboració de la família de l’artista, estem preparant, de cara a la tardor, una exposició i un catàleg dedicats a Joaquim Torrents Lladó (Badalona 1946- Palma de Mallorca 1993), pintor reconegut internacionalment, considerat un dels grans retratistes del país.

Voldríem ampliar al màxim el coneixement de la seva producció, i us demanem que, si teniu alguna obra seva, us poseu en contacte amb el Museu per tal que puguem aprofundir en la seva trajectòria.

Podeu escriure a: dnieto@museudebadalona.cat o trucar al telèfon 933 841 750.

 

Joaquim Torrents Lladó pintant. Foto: Jaume Gual

Sit tibi terra levis Maribel

Hem començat l’any amb una trista notícia que ens arriba des de Còrdova: la pèrdua de la nostra companya –i amiga- Maribel Gutiérrez. Arqueòloga, il·lustradora, gran comunicadora i amant de la cultura romana, la Maribel era també directora i cofundadora de l’empresa de didàctica de la història Sexto Mario, amb la qual havia participat a diferents edicions del festival romà de Badalona, Magna Celebratio.

El seu entusiasme, la seva creativitat i la capacitat que tenia de transmetre tots els continguts –fossin quins fossin- d’una manera atractiva i suggeridora va ser tota una inspiració per a nosaltres cada vegada que ens va visitar. De fet, amb la seva amabilitat i generositat habitual no va dubtar de compartir els seus coneixements amb el nostre equip d’educadors, sempre que li vam demanar. Viurà sempre en el nostre record.

Sit tibi terra levis (que la terra et sigui lleu), Maribel.

 

 

 

Una peça amb història

El passat mes de desembre el Museu va inaugurar una exposició de fotografies que repassa la vida quotidiana i mostra aspectes de la ciutat i la seva gent durant els mesos d’hivern de diferents anys.

En el moment de preparar-la, una fotografia ens va cridar molt l’atenció perquè ens va semblar reconèixer una peça que hi apareixia i que es conserva a la col·lecció del Museu. Comprovat i confirmat el fet, us expliquem de quina peça es tracta i què en sabem, i la relacionem amb la fotografia.

Es tracta d’un estendard (MB 2057) en el qual hi ha brodat el text Escuela pública de párvulos en una banda i l’escut de Badalona (anterior a 1914), a l’altra. La fotografia en la qual apareix correspon a la celebració de la Festa de l’Arbre el 4 de març de l’any 1906, que es va fer a la zona del turó d’en Rosés.

Les primeres festes de l’arbre a Catalunya van tenir lloc a la primavera de 1899 i ben aviat es van estendre arreu del territori. Es tractava d’una diada que volia difondre la importància dels arbres com a reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i modeladors del paisatge.

A la festa de Badalona que apareix a la imatge original, feta pels Germans Sayol i de la qual es conserva un negatiu de vidre de 13 x 18 cm a l’Arxiu d’Imatges del Museu, hi assistiren les autoritats locals i els prohoms de Badalona i també alguns de Barcelona. Després dels actes i parlaments, es repartiren més de 2.000 berenars als alumnes de les escoles que hi assistiren.

Si voleu conèixer tots els detalls d’aquesta celebració, no us perdeu la notícia que va publicar-ne El Eco de Badalona, de 10 de març de 1906:
https://www.museudebadalona.cat/arxiu/hemeroteca/el-eco-de-badalona

 

 

Estendard Escuela pública de párvulos (Ajuntament de Badalona)[anterior a 1906]. MB 2057
Festa de l’Arbre a Badalona el 4 de març de 1906. Germans Sayol/MB. Arxiu Josep M. Cuyàs.

 

Recupereu les xerrades del cicle “Novetats arqueològiques” a youtube

Ja podeu recuperar les quatre xerrades del cicle NOVETATS ARQUEOLÒGIQUES d’enguany, en el canal de Youtube del Museu de Badalona.

Conferència a càrrec de Joan Ferrer Jané

 

Conferència a càrrec de Maria Font Puigsech i Esther Gurri Costa

 

Conferència a càrrec de Jordi Ardiaca i Clara Forn

 

Conferència a càrrec de Isabel Rodà de Llanza i de Diana Gorostidi

 

Ja es poden consultar en línia alguns dels censos i padrons històrics de la ciutat

Ja podeu consultar en línia alguns dels padrons i censos de Badalona més antics que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN). Una font imprescindible que ara posem a la pàgina web del Museu, a l’abast dels investigadors i del públic en general, interessat en la història de la nostra ciutat.

El Cens de població és la relació de les dades demogràfiques, econòmiques i socials d’una població, en aquest cas, de Badalona. La informació recollida -adreça, noms de les persones, sexe, edat, estat civil, grau d’instrucció i altres dades econòmiques- canvia poc entre els diversos registres. Els censos que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona van des del segle XIX fins al 1940 però en aquesta primera fase només es podran consultar en línia un cens incomplet datat al segle XIX, i els de 1857 i 1860.

Pel que fa al padró municipal d’habitants és el registre de persones que viuen en el municipi realitzat per l’Ajuntament amb la funció d’acreditar la residència en un domicili concret. A l’AHBDN es conserva un dels padrons més antics de Catalunya, el de l’any 1717, que ara es podrà consultar en línia juntament amb la resta de padrons que es custodien a l’arxiu fins a l’any 1914. La resta de padrons, que arriben fins a l’any 1945, encara no els trobaran al web.

Tot i que tant els censos com els padrons recullen informació dels mateixos habitants, hi ha algunes diferències quant a la seva finalitat i contingut. Mentre que el cens té un caràcter estadístic i es fa a àmbit estatal amb l’objectiu de recollir informació demogràfica i social sobre el nombre i la distribució de la població, els padrons els porten a terme els municipis i tenen una funció purament administrativa.

Amb aquest nou recurs, s’amplia el ventall d’eines per a les persones que vulguin fer recerca, a la vegada que es vetlla per a la conservació d’aquests importants fons històrics, evitant-ne la manipulació que els pots deteriorar.

 

ANAR A LA PÀGINA DE CONSULTA DELS CENSOS EN LÍNIA

ANAR A LA PÀGINA DE CONSULTA DELS PADRONS EN LÍNIA