Archive for category: General

Dia Internacional de la Dona: Sabinia Tranquilina

Avui, amb motiu de la celebració del 8 de març, volem parlar-vos d’una dona que, tot i ser la més poderosa de l’Imperi, no va viure una vida fàcil i plàcida, com podríem imaginar pel seu estatus social. Sabina Tranquil·lina(225-244 dC) es va casar amb 15 anys amb Gordià III i esdevingué emperadriu de Roma, des del 241 fins al 244, any en què l’emperador va ser assassinat.

De la seva vida no en sabem res, ni l’any ni el lloc on va néixer i morir, no sabem si va tenir fills, o germans, ni qui va ser la seva mare. L’únic que sabem de la seva biografia correspon al poc temps que va ser casada amb Gordià III i fins a la tràgica mort d’aquest, però el seu testimoni segueix viu a través de les restes materials, com aquesta inscripció que va dedicar-li l’Ordo decuriorum o Senat de Baetulo i que es pot veure al Museu de Badalona. Un fragment d’història escrita en pedra que ha perpetuat el nom i la vida d’aquesta dona, en una de les èpoques més convulses de l’Imperi romà.

Dia Internacional de la Dona: Badalonines anònimes que van fer història

L’exposició Badalona sobre rodes que es pot veure al Museu fins al 25 d’abril, és el pretext que ens permet fer un petit homenatge a totes aquelles dones anònimes de Badalona que, amb el seu esforç, i gràcies a la fortalesa de les xarxes solidàries que establien entre elles, van jugar un paper fonamental en la nostra història recent.

En una mostra en que les dones tenen poc protagonisme -el motor era antigament un món d’homes-, una imatge ens permet recuperar el testimoni de tot un col·lectiu, el femení, en un dels períodes de major transformació urbanística, econòmica i social que ha viscut la nostra ciutat.

Dia Internacional de la Dona: Les dones de Baetulo

Avui, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona, volem recordar com vivien les dones en època romana. Ho fem a partir dels vestigis funeraris que hem anat recuperant a Badalona, concretament d’una tomba amb caixa de teules, trobada l’any 2008 durant la construcció de l’estació del metro de Pompeu Fabra. En aquesta tomba hi va aparèixer l’esquelet d’una jove de 25 anys. L’aixovar funerari i les restes òssies que l’acompanyaven permeten fer un esbós sobre la seva vida i les seves creences.

El Museu està treballant en una futura exposició del dibuixant Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar 1891-Badalona 1935), que va viure a Badalona bona part de la seva vida. Us demanem que, si algú té obra seva, es posi en contacte amb el Museu per tal que la puguem conèixer i, si s’escau, poder-la incorporar a la mostra en el seu moment.

Podeu contactar amb la M. Dolors Nieto: 933 841 750.

dnieto@museudebadalona.cat

Can Claris (1934). Museu de Badalona. >Núm. registre 2319.

Jardí [1915-1035]. Museu de Badalona.. Núm. de registre 2502

L’excepcional situació de pandèmia que estem vivint des de fa prop d’un any, ha fet que des del Museu iniciéssim tot un seguit de propostes virtuals destinades a mantenir viu el lligam amb el nostre públic, tot i que no hem renunciat, sempre que ha estat possible, a les activitats presencials (no hi ha res com el contacte directe amb la cultura!).

Les propostes s’han encaminat a potenciar la creació d’un ampli ventall de continguts digitals. Així, els perfils de Facebook, Instagram, Twitter, Flickr i Youtube del Museu han crescut exponencialment (del 10% de xarxes com Facebook o Twitter, fins al 200% de Youtube), tant pel que fa a continguts com al nombre de seguidors durant el 2020, i s’han convertit en els altaveus que han contribuït a difondre la història i el patrimoni de la nostra ciutat a través de jocs, notícies, efemèrides i vídeos divulgatius de tota mena.

Si encara no sou seguidors de les nostres xarxes, us convidem a fer-vos-en per tal de no perdre-us cap de les nostres propostes!

Clica les icones per veure els nostres perfils.

El Museu de Badalona participa de l’exposició Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona, que avui s’inaugura al Museu Etnològic i de cultures del món, amb el préstec d’un exlibris de Vicens (sic) Bosch i Costa, fill de Vicenç Bosch Grau -fundador de la coneguda fàbrica de l’Anís del Mono- i de Llúcia Costa Clapés.

La mostra, que es podrà veure fins al 15 de juny, és una invitació a reflexionar sobre la pervivència i la constant reinterpretació d’una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental: l’antic Egipte. Aquesta seducció s’hi explica a partir dels vestigis que la passió per la terra dels faraons ha deixat en el panorama artístic i arquitectònic de Barcelona.

Exlibris de Vicens Bosch. MB. 11960. 20,5 x 13,4 cm