El nou número de la revista del Museu de Badalona, Carrer dels Arbres, revista digital d’història i patrimoni de Badalona, corresponent a l’any 2024, ja està disponible al nostre web.
Desitgem que els articles que inclou siguin del vostre interès.
Durant les festes de Nadal, el Museu romandrà tancat el dimarts 24 (tarda), el dimecres 25, el dijous 26, el dimarts 31 de desembre (tarda), el dimecres 1, el dissabte 4 (tarda) i diumenge 5 de gener.
Les festes nadalenques afectaran també l’horari d’atenció al públic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) que romandrà tancat la setmana del 23 al 29 de desembre de 2024 i el dimecres 1 de gener de 2025.
El Museu de Badalona presenta una visita virtual per l’espai Termes-Decumanus, el jaciment arqueològic d’època romana que es preserva al subsòl de l’edifici, un recurs que permetrà que les persones que hi estiguin interessades puguin passejar-se, des de l’ordinador o bé des del mòbil, per l’espai Termes-Decumanus i per l’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”.
Es tracta d’una forma diferent de recórrer els prop de 3.500 m2 de jaciment museïtzat, una oportunitat única tant per conèixer diferents punts de l’espai com per apreciar determinats detalls, també d’algunes peces, que passen desapercebuts en una visita convencional.
La visita, disponible en català, castellà i anglès, incorpora etiquetes digitals amb informacions addicionals de diferents punts i àrees del recorregut i d’un gran nombre de les peces exposades. El projecte permet, doncs, fer arribar arreu, sense limitacions geogràfiques ni lingüístiques, l’herència cultural de la Badalona d’època romana.
Presentem ara aquesta visita virtual per celebrar el 90è aniversari de la troballa de l’escultura de la deessa Venus –que es pot veure al Museu- per part de l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó. Esperem que gaudiu d’aquest nou recurs mentre seguim treballant per donar a conèixer el ric patrimoni de la nostra ciutat.
Ens hi acompanyeu?
CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A LA VISITA VIRTUAL DES DEL NAVEGADOR
La societat Coral i Socors Mutus Alba de Badalona, la primera creada a Badalona es va inaugurar l’any 1850. Tenia la seu a l’actual núm. 36 del carrer de Francesc Layret. Com la majoria de societats corals, i tal com recull el seu nom, era una entitat de socors mutus, una entitat mutual a la qual els socis aportaven una quantitat mensual que servia per cobrir les despeses mèdiques o de falta de feina quan l’ocasió ho requeria.
Al primer pis de l’edifici hi havia una gran sala on es programaven cantades i sessions líriques i, també, activitats teatrals.
Tot i que ja no feia activitats, la societat mutual va perdurar fins ben entrar el segle XXI.
La Societat Cultural l’Oliva de Canyet va néixer l’any 1901 com una entitat destinada a donar noves opcions de lleure als habitants del barri. Els seus fundadors eren membres de la Societat Unió -una entitat cultural fundada pels volts del 1888, amb seu al local anomenat el Sot-, que van decidir abandonar per diferències amb altres associats.
El 1905 l’Oliva ja comptava amb una secció coral pròpia, La Cañetense, fundada seguint els preceptes del mestre Clavé, el testimoni de la qual recolliria, a partir de l’any 1921, la Secció Coral Art i Cultura de l’Oliva. Les actuacions d’aquest cor, conegut popularment com el Cor de Canyet, es convertiren de seguida en un component indispensable de totes les festes del barri.
L’Oliva va convertir-se també en un destacat centre d’activitat teatral. El 1925 es creà la Secció Dramàtica de l’entitat, que reuniria un bon nombre d’aficionats del barri i que s’aniria consolidant al llarg dels anys, fins al punt de comptar amb la col·laboració del pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell i d’actors badalonins tan reconeguts com Enric Borràs o Joaquim Grífol.
El Museu conserva ens els fons dos estendards de l’entitat.
Recentment s’ha inaugurat el nou VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, una proposta que neix amb la vocació de convertir-se en un referent sobre la història i l’evolució de la vinya i el vi al nostre país.
En aquesta proposta no hi podia faltar la contribució de Badalona, atesa la importància que el vi va tenir a la nostra població, ja en època romana. Així, fruit de la col·laboració entre les dues institucions, s’han pogut prestar en comodat fins a 20 peces d’època romana i moderna de les nostres col·leccions, que s’han incorporat a l’exposició permanent del nou centre museístic.
D’entre les peces cedides d’època romana destaquen una vora d’àmfora de la forma Pascual 1, amb el segell M.PORCI -abreviació de Marcus Porcius-, pertanyent al productor de vi més conegut de l’antiga Baetulo, dues copes i dos amforiscs que sembla que anirien lligats al coll de les àmfores per poder fer el corresponent tast del vi que aquestes contenien.
Pel que fa a l’època moderna i contemporània, s’han deixat diversos motlles per fer copes de vidre provinents de l’antiga fàbrica del Cristall de Badalona que va estar activa des del 1866 fins al 2014, així com objectes relacionats amb la fabricació d’aquest material (canyes de bufar, una forca, pinces de modelar, pasta de vidre…).
Us convidem a aprofundir en aquest viatge a la història del vi que ens arriba des de Vilafranca del Penedès i us desafiem a trobar les nostres peces!
El passat mes d’octubre la nostra companya Clara Forn va fer la defensa de la tesi que té per títol “Baetulo de l’origen a la fi (II ANE – VI DNE). Anàlisi topogràfica, espacial i històrica a partir d’un projecte SIG”, que va obtenir la qualificació de cum laude. La tesi doctoral ha estat dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran, exdirector del Museu de Badalona i autor de la tesi “Baetulo. Topografia arqueologia urbanismo e historia” publicada pel Museu de Badalona l’any 1976.
La dissertació presentada és la segona tesi monogràfica que s’escriu sobre la ciutat de Baetulo, i té per objectiu ser un referent dels estudis arqueològics de la ciutat de Baetulo i dels jaciments arqueològics urbans, a més de ser la base d’estudi de futurs treballs relacionats amb la ciutat i el seu territori.
El treball s’estructura en dos grans blocs. El primer presenta el marc d’estudi i fa una revisió tant dels estudis arqueològics precedents com dels treballs d’arqueologia urbana al llarg de quasi cent anys. El segon, que es divideix en tres apartats, presenta per primera vegada una anàlisi exhaustiva de la ciutat romana i els suburbia a partir d’una projecte basat en els sistemes de la informació geogràfica. Així doncs, s’analitzen totes les estructures arqueològiques a partir d’una perspectiva topogràfica, espacial i històrica.
Cal posar en relleu, l’esforç de digitalitzar i actualitzar el resultat de les intervencions arqueològiques fetes des de 1927 fins a l’actualitat, aplicant una metodologia pròpia i capdavantera que facilitarà una gran quantitat de dades tant en les investigacions científiques futures, com en la gestió del jaciment arqueològic i la seva difusió.
A final de l’any 1920, Antoni Botey, Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas impulsaren la creació d’un orfeó a Badalona. El projecte, que aviat va obtenir el suport d’una bona colla de socis, es va fer realitat el 27 d’abril de 1921, data en què es va constituir l’Orfeó, i el 29 de juny del mateix any es va presentar en societat en una festa al Teatre Zorrilla dedicada als socis i protectors.
Al febrer de 1923 es beneí l’estendard de l’entitat en un acte que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, i del director i fundador de l’Orfeó Català, Lluís Millet.
El disseny de l’estendard és obra de l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, que anteriorment ja havia dissenyat el del Centre Catalanista Gent Nova.
El Museu també conserva un conjunt de corbates de penó (inv. MB 7869-MB 7877 i MB 11760-MB 11791) de diverses dates que testimonien la participació de l’Orfeó en diferents cantades i festes d’arreu.
Entre els mesos de juliol i agost del 2024, s’ha fet una intervenció arqueològica al carrer de Santa Bàrbara, al barri de Coll i Pujol. Arran d’aquesta intervenció s’han descobert diversos elements que abasten un àmbit cronològic de l’època romana a l’època contemporània, i que s’han conservat a una gran profunditat.
Les feines arqueològiques, que s’han desenvolupat per part de l’empresa ÀTICS SL sota la direcció de l’arqueòleg Iñaki Moreno, han estat promogudes per la propietat del solar. El seguiment s’ha fet des del Museu de Badalona amb la supervisió del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
Ens trobem en un espai que els darrers anys ha estat objecte de la troballa de nombroses restes arqueològiques pertanyents al suburbi occidental de la ciutat romana de Baetulo, i espais agraris d’època medieval i moderna. En aquest sentit, s’han documentat parcialment dos edificis funeraris dels quals només es conserva la fonamentació. En destaca un mausoleu turriforme que estaria a peu de la Via Augusta, del segle I dC. També s’han conservat molt parcialment les restes d’una habitació que formava part d’un establiment rural del segle IV dC. En una altra part del solar, s’han excavat les restes de dos murs que funcionaven com a parcel·lació agrària i un pou de l’època baixmedieval.
Les feines arqueològiques, que ja han finalitzat, permetran augmentar el coneixement dels espais periurbans de la ciutat. El control i seguiment arqueològic continuarà fins a l’execució de l’edifici projectat.
La societat Cor Marítim Badalonès era una entitat coral i de socors mutus fundada el 1900, que va funcionar fins al 1994. El local estava situat al passeig de la Rambla, núm. 4, al costat de l’edifici conegut com Ca l’Escanyaralets, on actualment hi ha un despatx d’arquitectes.
Tot i que l’activitat principal era la pròpia d’una entitat coral, el local tenia un petit escenari fet que va facilitar que s’hi formés un quadre escènic.
Es desconeix quan es van fer els estendards, tot i que ambdós tenen brodada a la part posterior la data de 1900, que segurament fa referència a l’any de fundació. No
obstant no conèixer la data, pels teixits i pel disseny dels estendards, sembla que la peça amb núm. d’inventari 5981 és més antiga que l’altra.
Es conserven, també, algunes corbates de penó (inv. MB 16172 a MB 16180) i algunes medalles commemoratives de la participació de l’entitat en diverses cantades (inv. MB 4856-MB 4862, MB 5791-MB 5972).
