Noves donacions als fons del Museu

A mitjan de febrer, el Museu ha rebut una donació d’obres de Julià Garcia Flaquer (Girona, 1933 – Terol, 2008) i d’Esther Estruch Gafarelo (Badalona, 1930 – Terol, 2011). La donació l’han fet els seus fills Mauricio i Jorge García Estruch

Julià Garcia i Esther Estruch van ser membres fundadors del grup REM l’any 1957, una entitat nascuda amb l’objectiu de transformar el panorama cultural de la ciutat. El grup va funcionar durant uns quatre anys i després els seus membres van continuar amb les seves respectives produccions artístiques i alguns van explorar altres disciplines.

Julià Garcia va ser professor d’Història de l’Art i secretari de l’Escola d’Arts Aplicades de Badalona entre el 1967 i el 1969, i posteriorment marxà a Terol on fou professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Esther, també llicenciada a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, va ser professora de dibuix a l’Escola d’Arts aplicades i Oficis Artístics de Terol.

Aquesta donació ajuda a completar els fons del Museu on només hi havia una obra d’Esther Estruch.

 

Esther Estruch. Muchachas en la baranda. 1956. Oli sobre taula. 36,5 x 45,5 cm. MB. inv. 20528

 

Julià Garcia. Bloque. 1980-1985. Tècnica mixta. 192 x 140 cm. MB. inv. 20530

El Museu de Badalona tindrà un nou director a partir del mes de març

Joan Francès Farré serà el nou director del Museu de Badalona, després d’haver superat el concurs que es va portar a terme amb aquesta finalitat. Substituirà Margarida Abras, que es jubila després de treballar a la institució durant més de quaranta anys, els deu últims com a directora

Joan Francès, arqueòleg de formació i màster en gestió de patrimoni, ha estat fins ara, i des de fa més de 12 anys, director del Museu i Poblat ibèric Ca n’Oliver, de Cerdanyola del Vallès. Té, doncs, una àmplia formació i experiència en el camp de l’arqueologia, del patrimoni i de la museografia, que l’avala en la nova etapa que està a punt d’emprendre.

Benvingut al Museu i molt èxit!

 

 

100 anys del primer partit de bàsquet jugat a Badalona

El diumenge 1 de març de l’any 1925, ara fa exactament cent anys, va tenir lloc al pati de l’Ateneu Obrer el primer partit de bàsquet que s’ha documentat a la nostra ciutat.

L’èxit de la jornada no va ser immediat, però va marcar un punt de partida que va tenir continuïtat el 1928 quan la Societat Gimnàstica (1926-1932) va incorporar aquest joc a les seves pràctiques. Dos anys després, ja immersa en els campionats de Catalunya organitzats per la Federació Catalana, la Gimnàstica va impulsar un torneig de bàsquet per a neòfits “a fi de divulgar aquest bell esport” a la ciutat. Arran d’aquesta iniciativa, una colla d’amics, la Penya Spirit of Badalona, futur Club Joventut (1930), va muntar un equip per competir amb altres equips de la ciutat. Eren les seves primeres passes en la pràctica del bàsquet

Des de llavors, i amb un interès creixent per part de la ciutadania, institucions i entitats locals, Badalona ha anat practicant, institucionalitzant, professionalitzant i consolidant un esport altament simbòlic per a la seva identitat.

Amb motiu del centenari d’aquell primer partit, el Museu de Badalona, conjuntament amb el Centre d’Estudis Històrics de Badalona (CEHB), prepara una exposició sobre el procés d’arrelament esportiu que va propiciar l’aparició del bàsquet a Badalona i la seva evolució fins al final de la Guerra Civil, en paral·lel a d’altres disciplines esportives.

En el marc d’aquesta efemèride, us convidem també a anar a la plaça d’Ernest Lluch (on hi havia el pati de l’Ateneu) el matí de dissabte 1 de març, on hi haurà una trobada per celebrar aquest centenari i fer un recorregut per llocs significatius de la història de l’esport a Badalona.

 

Desconegut/Museu de Badalona. AI. Col. Josep Gual Lloberas (ref. MB-AI-JGL-113)

150 anys del naixement de Joan Amigó Barriga

Un dia com avui de fa 150 anys va néixer Joan Amigó Barriga (Badalona 1875-1958). Arquitecte titulat el 1900, és un representant destacat de l’escola modernista tardana, i el màxim exponent d’aquest estil a Badalona, on va exercir com a arquitecte municipal entre els anys 1914 i 1924.

Amb motiu d’aquesta efemèride, el Museu prepara una exposició que recorrerà la seva biografia, sempre lligada a la vida social badalonina, i la seva obra, que comprèn sobretot edificis d’habitatges i fàbriques, alguns dels quals formen part del catàleg de protecció del patrimoni de la ciutat.

L’exposició tindrà lloc al Museu entre el 15 de maig i el 31 de juliol, i s’acompanyarà d’una publicació i diverses activitats.

 

Napoleon/Museu de Badalona. AI. Col. Joan Soler

Ja podeu consultar el nou número de la revista Carrer dels Arbres 2024

El nou número de la revista del Museu de Badalona, Carrer dels Arbres, revista digital d’història i patrimoni de Badalona, corresponent a l’any 2024, ja està disponible al nostre web.

Desitgem que els articles que inclou siguin del vostre interès.

Descarregar la revista

 

Horari de Nadal – 2024

Durant les festes de Nadal, el Museu romandrà tancat el dimarts 24 (tarda), el dimecres 25, el dijous 26, el dimarts 31 de desembre (tarda), el dimecres 1, el dissabte 4 (tarda) i diumenge 5 de gener.

Les festes nadalenques afectaran també l’horari d’atenció al públic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona (AHBDN) que romandrà tancat la setmana del 23 al 29 de desembre de 2024 i el dimecres 1 de gener de 2025.

 

Nou recurs digital per conèixer la Baetulo romana

El Museu de Badalona presenta una visita virtual per l’espai Termes-Decumanus, el jaciment arqueològic d’època romana que es preserva al subsòl de l’edifici, un recurs que permetrà que les persones que hi estiguin interessades puguin passejar-se, des de l’ordinador o bé des del mòbil, per l’espai Termes-Decumanus i per l’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”.

Es tracta d’una forma diferent de recórrer els prop de 3.500 m2 de jaciment museïtzat, una oportunitat única tant per conèixer diferents punts de l’espai com per apreciar determinats detalls, també d’algunes peces, que passen desapercebuts en una visita convencional.

La visita, disponible en català, castellà i anglès, incorpora etiquetes digitals amb informacions addicionals de diferents punts i àrees del recorregut i d’un gran nombre de les peces exposades. El projecte permet, doncs, fer arribar arreu, sense limitacions geogràfiques ni lingüístiques, l’herència cultural de la Badalona d’època romana.

Presentem ara aquesta visita virtual per celebrar el 90è aniversari de la troballa de l’escultura de la deessa Venus –que es pot veure al Museu- per part de l’arqueòleg badaloní Joaquim Font i Cussó. Esperem que gaudiu d’aquest nou recurs mentre seguim treballant per donar a conèixer el ric patrimoni de la nostra ciutat.

Ens hi acompanyeu?

CLICA AQUÍ PER ACCEDIR A LA VISITA VIRTUAL DES DEL NAVEGADOR

 

Societat Coral i Socors Mutus Alba

La societat Coral i Socors Mutus Alba de Badalona, la primera creada a Badalona es va inaugurar l’any 1850. Tenia la seu a l’actual núm. 36 del carrer de Francesc Layret. Com la majoria de societats corals, i tal com recull el seu nom, era una entitat de socors mutus, una entitat mutual a la qual els socis aportaven una quantitat mensual que servia per cobrir les despeses mèdiques o de falta de feina quan l’ocasió ho requeria.

Al primer pis de l’edifici hi havia una gran sala on es programaven cantades i sessions líriques i, també, activitats teatrals.

Tot i que ja no feia activitats, la societat mutual va perdurar fins ben entrar el segle XXI.

 

Estendard de la Societat Coral i Socors Mutus Alba

Quadre de socis: centenari de la Societat Coral Alba

 

 

La Societat Cultural l’Oliva de Canyet

La Societat Cultural l’Oliva de Canyet va néixer l’any 1901 com una entitat destinada a donar noves opcions de lleure als habitants del barri. Els seus fundadors eren membres de la Societat Unió -una entitat cultural fundada pels volts del 1888, amb seu al local anomenat el Sot-, que van decidir abandonar per diferències amb altres associats.

El 1905 l’Oliva ja comptava amb una secció coral pròpia, La Cañetense, fundada seguint els preceptes del mestre Clavé, el testimoni de la qual recolliria, a partir de l’any 1921, la Secció Coral Art i Cultura de l’Oliva. Les actuacions d’aquest cor, conegut popularment com el Cor de Canyet, es convertiren de seguida en un component indispensable de totes les festes del barri.

L’Oliva va convertir-se també en un destacat centre d’activitat teatral. El 1925 es creà la Secció Dramàtica de l’entitat, que reuniria un bon nombre d’aficionats del barri i que s’aniria consolidant al llarg dels anys, fins al punt de comptar amb la col·laboració del pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell i d’actors badalonins tan reconeguts com Enric Borràs o Joaquim Grífol.

El Museu conserva ens els fons dos estendards de l’entitat.

 

Estendard de la Societat Cultural l’Oliva de Canyet
Primer quart del segle XX
Vellut, brodats i passamaneria
114 x 72 cm
Inv. MB 10411

 

Bandera de la societat Cultural l’Oliva de Canyet
1949
Teixit adomassat
123 x 184 cm
Inv. MB 12483

El Museu de Badalona participa de l’exposició permanent del nou VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Recentment s’ha inaugurat el nou VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, una proposta que neix amb la vocació de convertir-se en un referent sobre la història i l’evolució de la vinya i el vi al nostre país.

En aquesta proposta no hi podia faltar la contribució de Badalona, atesa la importància que el vi va tenir a la nostra població, ja en època romana. Així, fruit de la col·laboració entre les dues institucions, s’han pogut prestar en comodat fins a 20 peces d’època romana i moderna de les nostres col·leccions, que s’han incorporat a l’exposició permanent del nou centre museístic.

D’entre les peces cedides d’època romana destaquen una vora d’àmfora de la forma Pascual 1, amb el segell M.PORCI -abreviació de Marcus Porcius-, pertanyent al productor de vi més conegut de l’antiga Baetulo, dues copes i dos amforiscs que sembla que anirien lligats al coll de les àmfores per poder fer el corresponent tast del vi que aquestes contenien.

Pel que fa a l’època moderna i contemporània, s’han deixat diversos motlles per fer copes de vidre provinents de l’antiga fàbrica del Cristall de Badalona que va estar activa des del 1866 fins al 2014, així com objectes relacionats amb la fabricació d’aquest material (canyes de bufar, una forca, pinces de modelar, pasta de vidre…).

Us convidem a aprofundir en aquest viatge a la història del vi que ens arriba des de Vilafranca del Penedès i us desafiem a trobar les nostres peces!