Retrats – Museu de Badalona

Títol exposició: RETRATS
Durada: del 12 de març al 10 de maig de 2020
Lloc: Museu de Badalona

“El desig que tenen els éssers humans de contemplar-se mitjançant la interpretació de la seva pròpia imatge sembla que forma part dels impulsos més antics de la humanitat, i l’art del retrat individual és una de les activitats artístiques més universalment present de tots els temps”. Aquesta observació, extreta del llibre de Galienne i Pierre Francastel, El retrat (aparegut originalment en francès el 1969) continua plenament vigent avui dia.

Efectivament, des d’èpoques molt pretèrites, el retrat ha estat gairebé sempre present en la història de les belles arts. Els antics egipcis, grecs i, sobretot, romans ens han llegat nombroses obres d’aquest gènere, la pràctica del qual va decaure durant l’alta edat mitjana, molt centrada en la religió, per ser represa a l’època del gòtic, que sovint introdueix en els retaules religiosos la imatge del donant o donants, encara que de vegades amb mesures desproporcionadament petites. Amb el Renaixement s’iniciarà una edat d’or del retrat individual, que sovint posarà l’èmfasi en el rostre, i que es convertirà en un gènere plenament consolidat.

A partir de final del segle XVIII, amb el romanticisme, va guanyant terreny la idea que l’artista ha de convertir les seves obres en una expressió personal en detriment de la pintura de gènere, on té més protagonisme el tema que allò que l’autor vol expressar. Aquest fet, així com la irrupció de la fotografia al segle XIX, portarà a un replantejament profund de la pintura. En aquest context, el poeta Charles Baudelaire trencarà una llança a favor del retrat: el qualifica, certament, de gènere modest, però també diu que requereix de molta intel·ligència per part del creador, ja que no n’hi ha prou a reproduir el que veu, sinó que també ha de mostrar el que s’amaga rere el rostre de qui es pinta.

Finalment, ja al segle XX, els moviments avantguardistes transformaran el concepte de retrat fins al punt que, tal com fan notar Galienne i Pierre Francastel, s’arribarà a canviar la definició del terme, que passa de ser “la reproducció de la imatge d’una persona” a “una evocació de certs aspectes d’un personatge vist per un altre”.

El retrat, en definitiva, ens diu molt sobre la persona retratada, però també sobre l’artista i el context en què es va realitzar. Per aquest motiu, des del Museu de Badalona, ens ha semblat interessant oferir una exposició entorn d’aquest gènere, que reuneix obres en pintura i dibuix (totes relacionades d’alguna manera amb la nostra ciutat) majoritàriament procedents del Fons d’Art del mateix Museu, però també d’altres prestats generosament per persones i entitats, a qui el Museu expressa el seu agraïment..

Les obres presentades abracen des dels darrers anys del segle XIX fins als primers del segle XXI i permeten, per tant, observar diversos estils i tendències. També es podran contrastar diferents tipus d’obres. Així, hi ha, els retrats oficials (sovint pòstums), en què els personatges són perfectament recognoscibles, però solen aparèixer més aviat distants i poc expressius. Els retrats d’àmbit privat, en canvi, acostumen a ser més reals i més vius, cosa que s’observa fins i tot quan no tenim referència de la persona retratada. Igualment es pot veure com, amb el pas del temps, va canviant la manera de fer els retrats: dels més convencionals del segle XIX, que sovint estan fets a partir de fotografies i busquen igualar-ne el realisme, fins a fórmules més lliures, en què l’artista ha sabut traslladar a l’obra el seu estil personal. Hi ha, encara altres aspectes interessants també reflectits en aquesta exposició: la relació entre el pintor i la persona retratada, l’artista vist per un altre artista i l’artista vist per ell mateix (autoretrat). Tot un món, doncs, que ens brinda una gran riquesa d’elements sobre els quals observar i reflexionar, però també, senzillament, gaudir-ne.