Les imatges fotogràfiques en diapositiva tendeixen a desaparèixer. El suport en pel·lícula, el procés de revelat, la gran quantitat de llum que s’ha de projectar damunt la imatge per poder-la veure ampliada o la dificultat mateixa d’aconseguir reproduir els colors no ajuden a la conservació. Podríem dir que en el mateix ADN de la diapositiva hi ha la causa de la seva desaparició i que és un dels suports fotogràfics més dèbils i difícils de conservar.
Com fa amb tants altres materials, el Museu va digitalitzant a poc a poc les diapositives per poder mantenir les imatges que es van recollir amb aquest suport sense llençar els originals, sinó mirant de conservar-los evitant que es degradin més per l’ús.
Durant uns anys –sobretot a les dècades dels vuitanta i noranta, i fins al canvi de mil·lenni- l’Ajuntament va fer força diapositives, algunes de les quals han passat a formar part dels fons de l’Arxiu d’Imatges del Museu. Generalment els temes recollits en aquestes fotografies són obres urbanes, de manera que es pot veure, segons el cas, l’abans, el durant o el després de les intervencions urbanístiques que han anat modificant la ciutat.
