A la memòria de Joan Costa Solà-Segalés

El passat 24 de novembre va morir el comunicòleg i dissenyador badaloní Joan Costa Solà-Segalès (1926-2022), considerat un dels principals investigadors mundials del món de la comunicació, la senyalètica, l’esquemàtica i la cientigrafia, al costat de personalitats com Gillo Dorfles, Angelo Schwartz, Vilém Flusser, Umberto Eco, Luc Janizevski, Elisabeth Rohmer, Victor Schwach o Abraham Moles. A més, Costa Solà-Segalès va tenir també una breu carrera com a artista en la seva etapa de joventut.

Format a la Llotja de Barcelona, va estar influenciat principalment per la pintura impressionista. Va exposar a Barcelona (Saló de Tardor), Badalona i Sant Adrià de Besòs, i va ser premiat a Sant Adrià i a Badalona. Va treballar sobretot el retrat a llapis i la pintura, però finalment seria en el camp del disseny i la comunicació on acabaria fent-se un nom. Va ser professor a l’Escola Visual de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és autor de més d’una vintena de llibres i d’un centenar d’articles sobre comunicació, sociologia de la imatge i disseny.

En els fons del nostre Museu es conserven dues obres d’aquell primer període en què s’interessà per la pintura i el dibuix. La primera és el retrat d’una cosina de l’autor, Rosa Motino Solà-Segalés, que en aquell moment tenia 17 anys. Aquesta obra, una pintura a l’oli, es va presentar a l’exposició local de Belles Arts de Badalona l’any 1947 i va ser guardonada amb el primer premi en la categoria d’autors locals. El 2020 es va incloure en l’exposició Retrats que es va poder veure al Museu a la primavera i l’estiu d’aquell any, just després dels mesos de confinament. La segona obra, titulada Descans, va ser adquirida pel preu de 2.000 pessetes per l’Ajuntament de Badalona, després que formés part de l’Exposició Local de Belles Arts de l’any 1951 i hi fos distingida amb un dels premis especials. Anys més tard, l’obra ingressaria en el Fons d’Art del Museu.

                                                                Retrat de Rosa Motino Solà-Segalés (1947) i Descans (1951)