Sabies que…? Preguntes i respostes de l’11 al 15 de maig

Tot i que disposem d’escassa informació sobre la presència de soldats romans a la nostra ciutat, tenim diverses peces que ens la documenten, i una de les més significatives és aquesta figureta que segurament formava part de la decoració d’un estendard. Simbolitza el TROFEU obtingut amb la victòria a la batalla.

Els romans tenien una manera clara de manifestar les seves victòries. Més enllà de rituals religiosos, hi havia el símbol de la victòria, un pal clavat a terra -a vegades en forma de creu- on es penjaven les armes, els escuts, els cascs… dels enemics derrotats. Representacions similars a la de la peça de Badalona, les trobem al revers d’algunes monedes, a la columna trajana o fins i tot en un camafeu. Amb August arribà l’anomenada pax romana, però tristament les guerres a l’Imperi, per un motiu o altre, mai van deixar d’existir.

Pel que fa a l’equipament (impedimenta) dels soldats, al Museu conservem alguns elements, no tant pel que fa a la part del cos -on sobre la túnica portaven la cota de malla o bé la lorica segmentata (a partir del segle II dC)-, ni tampoc tenim cap casc. Del calçat (caligae), conservem una petjada en una teula , on podem apreciar la distribució de les tatxes a la sola de la sabata per tal de tenir més adherència en el camp de batalla. I tenim també mostres pel que fa a l’armament.

Per començar, tenim una espasa (spatha) de ferro, en el nostre cas potser un gladius hispaniensis, fruit d’una hibridació entre l’espasa de La Tène celtibèrica (una espasa llarga d’entre 75 i 90 cm) i la falcata ibera (espasa curta d’uns 50-60 cm), que adopten els romans en arribar a la península Ibèrica, i que és ideal per al combat cos a cos. A Catalunya, l’espasa tipus La Tène està àmpliament documentada en època ibèrica (53 exemplars per només 5 falcates, molt més presents passat l’Ebre). Tot i que no s’aprecia gaire bé, a l’espasa de Baetulo, es conserven restes de la funda, anomenada beina, que en aquest cas era de fusta i ferro.

També conservem un punyal o daga (pugio) sencer. Era una arma que tant portaven els soldats com els cavallers i senadors, i s’associa a assassinats i suïcidis. Recordeu l’assassinat de Juli Cèsar a l’entrada del senat un idus de març del 44 aC? Doncs es va fer amb uns quants punyals molt semblants al de Badalona. Aquest és també de tradició celtibèrica i té una cronologia que, en el nostre cas, podria ser el segle II-I aC. N’hi ha d’altres al Turó del Vent, a Llinars del Vallès (on també se’n conserva la beina), i al Turó de les Maleses, a Montcada i Reixach, tots ells de ferro.

A les nostres col·leccions hi ha, així mateix, una punta de llança (hasta) i un aristol de ferro, que és la part de baix de la llança, també acabada en punxa per clavar-la a terra o, si calia, per usar-la punxant l’enemic. Els romans, a més de la llança, tenien dos tipus d’armes llancívoles més: la javelina més pesada (pilum) i una altra javelina més lleugera.

També s’han conservat projectils de fona (glandes), unes peces de plom de forma cònico-romboïdal que es llançaven amb una eina consistent en una corda o pell que permetia projectar els objectes a llarga distància. Els foners balears van ser famosos per la seva destresa amb aquesta arma. Van participar en les guerres púniques, en un primer moment al costat dels cartaginesos, però també ho van fer al costat dels romans, ja que ho feien com a mercenaris, i també van estar presents com a tropes auxiliars d’infanteria lleugera amb Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La fona era una de les armes més mortals, però l’interval entre projectil i projectil era més gran que el de les sagetes i dards, i a poc a poc, va anar caient en desús.

Finalment, no volem deixar de parlar de la cavalleria. Els genets sempre utilitzaven un espasa llarga molt semblant a la que conservem al Museu, potser fins i tot més llarga. D’aquesta secció de l’exèrcit conservem alguns elements de la indumentària metàl·lica que portaven els cavalls, principalment la part dels frens de bronze que el cavall portava al morro, però sobretot, les decoracions que anaven penjades de les plaques que lligaven les diferents corretges de pell de l’arnès. Totes tenen formes i mides diferents: romboïdals, trilobulades, mitges llunes… Donaven rang i categoria al cavall, però sobretot a qui el muntava.

Les guerres sempre arriben a un final, en què hi ha guanyadors i perdedors, i els romans van dominar durant cinc segles la Mediterrània, en bona part, gràcies a l’exèrcit, als seus mercenaris, i a les armes que tenien.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Durant una excavació a la ciutat romana de Baetulo es va recuperar l’os d’un gran mamífer que podeu veure a l’exposició permanent del Museu de Badalona.

Sabríeu dir quin animal era?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Enmig de tota la celebració del Dia Internacional dels Museus, no us penseu pas que ens oblidem del nostre petit repte diari… avui ens toca resoldre la sopa de lletres amb els noms de 10 cinemes de Badalona.

Els que apareixien a la sopa són: ARTIGAS, AYA, BADALONA, CERVANTES, MARQUINA, MARY, NOU, SALUT, VERBENA i PRINCIPAL.