Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d’inspiració d’arquitectes i artistes. Amb aquesta exposició volem mostrar com la flora, en particular, va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l’arquitectura modernista, la qual va arribar a establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives.

La natura, la font d’inspiració és el primer dels quatre àmbits en què s’estructura la mostra i s’hi analtiza el procés creatiu dels artistes per “capturar” la imatge de les plantes i les flors, tot detallant com feien un estudi directe del món vegetal com a exercici d’observació per tal de representar i immortalitzar en l’art decorativa el model natural efímer. Com a eines de treball utilitzaven el dibuix i la pintura, però també invents moderns a l’època com la fotografia, i els repertoris que es publicaven com a guies visuals.

El segon àmbit, L’obrador, la creació de les arts de la construcció, fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura -ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat- i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, L’arquitectura, el jardí urbà, s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics perquè la natura va ser el llenguatge visual propera a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernsime. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, La ciutat, la natura perduda, exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes.

Així mateix, aquesta exposició vol convidar al visitant a ensumar el perfum de determinades flors, a escoltar i a visualitzar els processos de producció o a palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.

La mostra està organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i els Museus d’Esplugues de Llobregat.