Història

El Museu de Badalona va ser construït sobre les termes de la ciutat romana de Baetulo, descobertes el 1954, quan s’urbanitzava l’anomenat clos de la Torre. L’edifici, obra de l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa, aleshores cap del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, s’inaugurà el 30 de gener de 1966.

Els primers anys, el Museu va funcionar sobretot com a casa de cultura de la ciutat, que aplegava diverses seccions i entitats, i organitzava activitats culturals en un sentit molt ampli. A mitjan anys setanta, s’inicià un procés cap a la realització d’activitats més pròpiament museístiques.

Els anys vuitanta són un moment de reivindicació i recuperació del patrimoni de la ciutat. Així, el 1979, es crea l’Arxiu Històric de la Ciutat, situat al Museu, i el 1980 s’aconsegueix el retorn a Badalona de la Venus, la tabula hospitalis, les pollegueres i l’estela ibèrica de can Peixau, peces que havien estat espoliades en acabar la Guerra Civil.

En els darrers anys, el Museu ha anat incorporant nous espais d’època romana que han estat museïtzats i que permeten conèixer de prop la vida quotidiana a la ciutat de Baetulo, com el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins, la Casa de l’Heura, el conducte d’aigües o el conjunt monumental de l’entorn del Decumanus, proper al fòrum i al costat de les termes.